8 de març | Els nostres cossos, els nostres drets. Joves lliures, feministes i desobedients!

Publicat el

Dia a dia, les dones ens veiem sotmeses a un sistema que utilitza tot el seu desplegament històric de violències per subjugar-nos al domini masculí. Tots els dispositius culturals busquen aliances per formar una imatge de la dona que hem de ser. És la televisió, la publicitat, la pornografia o el nostre mateix entorn social el que dicta com ens hem de vestir, com ha de ser el nostre cos, com ens hem de comportar, com hem de pensar o com hem de ser al llit. Tot, és clar, sota la voluntat de fer-nos creure que, en última instància, les dones som objectes per a satisfer els desitjos d’una societat heteropatriarcal. Les dones joves ho patim especialment quan intentem contradir aquests preceptes. Quan ens trobem en espais d’oci i tots els tics de les masculinitats hegemòniques es centren en recordar-nos que hem de ser dones sotmeses a un cànon de dona que no és real. Quan als nostres llocs de treball se’ns jutja segons el nostre aspecte. quan anem pel carrer, quan som a classe i quan som a casa.

Fins i tot quan ens relacionem amb el nostre ambient més privat i hem de ser víctimes d’agressions per part de la nostra parella. Quan participem en espais polítics i ens veiem constantment qüestionades. Quan estem entre amistats i es reprodueix tot el catàleg de micro-masclismes que un cop més ens anul·len, enfonsen i silencien. No n’hi ha prou amb pensar que les relacions ens els últims anys s’han actualitzat de les velles estructures masclistes. Les joves tenim la tasca de recordar que en les nostres relacions encara patim violències, que encara no hem arribat al punt de tenir el model de socialització desitjat, i que nomes treballant aquestes qüestions en el nostre dia a dia podrem construir una societat lliure d’opressions.

D’altra banda, les darreres polítiques neoliberals en l’àmbit del treball, com ara la reforma laboral, les retallades en educació, sanitat o en les ajudes a la dependència, ens torna a excloure del món laboral. Perquè les dones sempre som les prescindibles. Aquestes retallades en sectors fortament feminitzats ens fan tornar a l’àmbit domèstic, per a que siguem nosaltres les que seguim fent el treball de cures, un treball que segueix sense ser ni valoritzat i molt menys remunerat. Perquè volen fer-nos creure que el lloc de les dones és a casa. És allà on ens volen tancades per excloure’ns de l’esfera pública. Encara més desesperant és la situació de les joves, que amb més d’un 60% d’atur se’ns dificulta impossibilita emancipar-nos i construir el nostre propi projecte vital que ens permeti empoderar-nos.

Però l’atac més fort, visible i àmpliament mediatitzat ha estat la contrareforma de l’avortament presentada pel PP i avalada per Unió Democràtica de Catalunya. Aquest avantprojecte de llei suposa un retrocés històric en els drets de les dones, aconseguit desprès d’anys i anys de lluita feminista. Suposa la intervenció de l’Estat i l’Església sobre els cossos de les dones per a poder controlar-los com vulguin. Suposa posar en risc la salut de totes aquelles dones que vulguin avortar i les condemna a fer-ho en condicions insegures. Aquesta llei ens afecta doblement a les dones joves de classe treballadora, que no ens podrem costejar l’avortament en clíniques clandestines o viatjar a l’estranger per a sotmetre’ns a una intervenció mèdica. Nosaltres, però, seguirem lluitant per a aturar la contrareforma i seguirem organitzant-nos per a garantir tota una estructura de suport mutu per a aquelles dones que vulguin avortar i no puguin fer-ho.

Ens trobem en un context d’atacs constants als drets de les dones, però ara més que mai ens reafirmem: som feministes i no deixarem de lluitar fins que acabem amb la violència estructural del sistema patriarcal. Un sistema es fa més fort cada dia que passa. Nosaltres, però, tenim el convenciment i la força per plantar cara i destruir-lo.

Nosaltres, les joves, hem decidit ajuntar-nos, hem decidit lluitar, hem decidit alçar la veu contra la pressió estètica, contra totes les actituds masclistes, contra les lleis misògines, contra la ofensiva ultracatòlica i neoliberal. Perquè som joves, lliures i desobedients. Perquè juntes treballem en la construcció d’uns Països Catalans feministes, lliures de tota estructura d’opressió capitalista i patriarcal.
Els nostres cossos, els nostres drets.
Joves, lliures, feministes i desobedients!

ARRAN, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 8 de març del 2014.