A-
A+
La classe treballadora dels Països Catalans portem damunt de les nostres espatlles més de mitja dècada d’espoli social accentuat. Retallades en serveis socials, pagament d’un deute del que no som responsables, abaratiment dels costos laborals, especulació urbanística, treball precari i atur… són la culminació de les polítiques al servei del capitalisme, motiu de ser de la Unió Europea des de la seva fundació el 1957, i encara més accentuadament des del Tractat de Maastrich de 1992.
La Unió Europea no és cap institució sensible als drets nacionals ni als drets culturals dels pobles. La Unió Europea obeeix a la mateixa raó d’estat que els estats que la integren. Els Països Catalans no podem esperar de la Unió Europea cap resposta a favor dels drets dels pobles que contravingui els interessos dels estats i el capital. Ni en matèria de reconeixement de l’autodeterminació ni en matèria de reconeixement dels drets lingüístics de tota la ciutadania de tots els territoris. El reconeixement del dret d’autodeterminació i el respecte als nostres drets lingüístics és una fita que haurem de conquerir contra els estats espanyol i francès, però també contra la Unió Europea.
La Unió Europea no és aquell espai de llibertats, pau i justícia que ens volen fer creure. És una estructura capitalista de caire patriarcal i imperial, al servei de les grans corporacions multinacionals. La seva política de seguretat respon a estats cada vegada més repressius. Les seves institucions responen a una lògica completament antidemocràtica. La seva política econòmica es basa en la despossessió, l’explotació cada cop més accentuada de les classes populars, la privatització de recursos públics i l’acció al servei de les elits del capitalisme. La seva acció exterior es basa en l’espoli dels recursos naturals i l’explotació dels treballadors d’altres llocs del planeta. La seva acció militar, subordinada a l’OTAN, ha exportat el patiment a molts racons del planeta.
La nostra proposta per a Europa és una Europa de pobles lliures, de justícia social i que no sigui exportadora de patiment i explotació. Aquesta Europa, però, no és possible dins el marc de la Unió Europea. La Unió Europea no és cap estructura neutra, que es pugui reformar segons la voluntat popular. L’Europa dels pobles lliures cal continuar construint-la des d’ara mateix, però al marge i en contra de l’Europa dels banquers, els estats i l’espoli social.
Trencar amb la Unió Europea, recuperar el nostre marc mediterrani de relacions, i construir l’Europa dels pobles, només es pot fer des de la independència dels Països Catalans. Només amb la sobirania política és possible recuperar la sobirania econòmica i posar-la al servei de les classes populars. La sobirania política no és suficient però sí que és indispensable per a bastir un futur millor. Un futur que ja hem començat a imaginar i a reivindicar als carrers. Un futur on els beneficis d’uns pocs no representin la misèria de la majoria, on la cooperació, la col·lectivitat i el poder sorgit des de baix siguin les bases d’una nova societat. Aquest país que somiem, no és possible dins la Unió Europea.
Treballem des d’ara per construir aquest futur. Uns Països Catalans independents, socialistes i feministes. Uns Països Catalans solidaris amb els pobles de la Mediterrània, del continent europeu i del món.
