Alt Urgell | Arran davant la notícia sobre les caravanes de dones de Castellbò

Publicat el

ARRAN ALT URGELL RESPECTE LA NOTÍCIA DE CARAVANES DE DONES DE CASTELLBÒ

DONES PIRINENQUES LLIURES, FEMINISTES I DESOBEDIENTS!

Fa un parell de dies ens despertàvem amb la notícia «Solters de l’Alt Urgell busquen dones sexualment actives i sense tacons» i que seguia ambUn grup de vuit homes de la Vall de Castellbò volen organitzar una caravana de dones a l’estil de les que es van fer als anys vuitanta i noranta”. Una notícia que pot semblar curiosa o fins i tot fer certa gràcia però cal analitzar i reflexionar perquè, encara avui en dia, hi ha persones capaces pensar d’aquesta manera per tal de “repoblar” el Pirineu. És per això que, davant de notícies com aquesta, des d’Arran Alt Urgell hem vist la necessitat de fer un comunicat que mostri en nostre rebuig a iniciatives d’aquest tipus.

Potser no som conscients dels perills que comporten frases com “busquem dones atractives i actives, sanes, que els agradi la natura, que portin bon rotllo, i sobretot que siguin sexualment actives” i que “sàpiguen canviar les sabates de tacons, minifaldilles i maquillatge per unes sabates de muntanya, texans i un forro polar”ja que amb paraules com aquestes, per més que es diguin “mig en broma”, es deixa ben clar el model de dona que tenen dins les seves ments: dones submises, i econòmica i moralment dependents de l’home.

Històricament l’economia domèstica (les tasques relacionades amb el manteniment de la casa i la criança dels fills) juntament amb les tasques agrícoles (que també feien els homes) era desenvolupada per les dones d’ aquestes zones que realitzaven i encara realitzen una doble jornada laboral que mai ha estat justament reconeguda socialment ni remunerada econòmicament. Per sort, els anys han passat i les dones han defensat i defensem el nostre paper dins de la societat; un paper que no s’hauria de fixar només en  l’estètica o la biologia sinó que ha de valorar-nos com a persones amb la capacitat de desenvolupar les mateixes tasques que pot executar qualsevol que visqui al Pirineu.

Després del tracte que s’ha donat a la notícia des dels mitjans de comunicació, pot ser que moltes dones se sentin atretes per la iniciativa degut al context actual que els impedeix tenir una feina i un domicili estable, però hauríem de ser capaços i capaces, com a persones que treballem i ens estimem el territori, de reflexionar el que comporta aquesta idea per a les dones i per a la comunitat pirinenca: que les dones no puguin decidir lliurement sobre el seu futur i la seva feina, i que estiguin relegades a les decisions dels homes. Les persones volem escollir el nostre futur laboral, així com el sexual i sentimental, i no volem dependre de ningú, ni desenvolupar-nos a l’ombra d’altres.

Cal que obrim els ulls i ens fixem en els exemples del nostre voltant on les dones i diferents grups/col·lectius que presenten noves propostes relacionades amb l’ecologisme, la sobirania alimentària, els productes de proximitat, l’autogestió, etc. comencen a tenir un paper important a l’Alt Urgell i als entorns rurals. Unes iniciatives que reflexionen sobre les necessitats i mancances reals de les zones pirinenques i no es basen en les necessitats individuals sinó col·lectives. Potser el que cal teixir són aliances entre les dones i facilitar el suport mutu entre elles com s’està fent en altres zones de la península.

Finalment volem dir que és veritat que les condicions de vida a certes zones rurals més aïllades no permeten que la vida social sigui com a les ciutats, però sabent la realitat del nostre territori potser la solució no és fer “caravanes de dones” sinó millorar els serveis de la comarca i escoltar les necessitats de la gent enlloc de repetir rols de les nostres padrines i  padrins.

LA LLUITA DE LES DONES PIRINENQUES HA DE SER SEMPRE VISIBLE! DONES PIRINENQUES LLIURES, FEMINISTES I DESOBEDIENTS!
CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ!

Arran Alt Urgell
A l’Alt Urgell, 17 de maig de 2014


Comments are closed.