A-
A+
El jovent dels Països Catalans commemorem el proper Onze de Setembre la Diada Nacional del Principat de Catalunya. Enguany ho fem de forma especial perquè es compleixen tres segles exactes de la caiguda de Barcelona l’any 1714 en mans de les tropes borbòniques, un succés fatídic que marcà de forma definitiva la pèrdua de les nostres llibertats com a poble. Després de 14 mesos de resistència heroica, els murs de Barcelona sucumbien fa 300 anys als seus ocupants com ja ho havien fet abans tantes altres ciutats i viles arreu dels Països Catalans; i com també ho faria mesos després l’illa de Mallorca, últim baluard de resistència anti-borbònica de la nostra nació.
La nostra història, la dels Països Catalans, és una història de lluita. És la història escrita per les oprimides i oprimits que han presentant batalla durant segles a aquells qui ens pretenen sotmetre. És una història de Remences, Segadors, Angelets de la Terra, Miquelets i Maulets. És també la història de les lluites obreres i camperoles. De vagues i de barricades. La història dels i les revolucionàries de 1936, de la resistència antifranquista i de tantes altres experiències de lluita que configuren avui el caràcter rebel del nostre poble. És, per descomptat, la història de més de quaranta anys d’independentisme revolucionari treballant de valent als carrers a favor de l’alliberament nacional, social i de gènere dels Països Catalans.
Cal que mantinguem ben viu l’esperit desobedient del poble català. Només així serem capaces de forçar un procés definitiu de ruptura amb el règim decadent de 1978 que ens permeti construir un futur lliure per a les classes populars dels Països Catalans. Hem de ser conscients que la desobediència a la legalitat espanyola serà l’única garant per fer efectiu el mandat popular a favor d’un referèndum d’autodeterminació el proper 9 de novembre. Així mateix, hem de tenir molt clar que cap de les forces polítiques que dirigeixen avui allò que anomenem “procés de sobirania” té cap intenció de desobeir el règim amb el qual han pactat o n’han estat part integrant durant gairebé quatre dècades. Cal no oblidar, a més, que són justament aquestes forces polítiques les responsables de polítiques antisocials en forma de dures retallades i privatitzacions, entre molts altres exemples.
És per això que resulta indispensable invertir el centre de gravetat del procés. Hem de retornar el protagonisme al poble organitzat i mobilitzat als carrers per garantir el Referèndum d’Autodeterminació i evitar que sota cap concepte la màfia corrupta i retalladora re-configuri un nou pacte amb l’Estat Espanyol per mantenir els seus privilegis i, en definitiva, per poder seguir saquejant la nostra classe. En aquest mateix sentit, cal que reivindiquem la desobediència com la nostra arma principal per plantar cara a les polítiques d’austeritat que imposa el capital a casa nostra a través del poder central i les administracions autonòmiques. Desobediència també contra les lleis franquistes del Partit Popular – com ara la contrareforma de l’avortament o la “llei mordassa” – i també contra la repressió de policies i jutges contra qualsevol espurna d’oposició als carrers.
Cada passa que fem en favor de la ruptura amb el règim ha d’estar decididament emmarcada en aconseguir la independència del conjunt de la nostra nació. Per això, no n’hi ha prou en acotar els nostres objectius i acció política tan sols en una part del nostre país. És un deure de l’independentisme estendre arreu del país la flama desobedient i respondre amb determinació a totes les conjuntures que s’esdevenen en cadascun dels territoris que conformen els Països Catalans. Sempre amb l’objectiu de materialitzar un veritable procés d’alliberament i ruptura que vagi des de Fraga a Maó i de Salses fins a Guardamar.
Res no atura el jovent rebel d’aquest poble. És ben clar a dia d’avui que només el Poble Treballador Català i el conjunt de les classes populars poden esdevenir el motor d’un veritable procés de ruptura. Més enllà, com en multitud de processos històrics arreu del món, el paper de les joves es fa imprescindible. Reivindiquem el paper específic del jovent, així com també el paper de les dones, en la construcció d’aquest pol d’oposició que ha de garantir, en el marc de la Unitat Popular, el triomf d’un procés revolucionari que ens permeti trencar les cadenes que ens sotmeten a aquest sistema miserable d’opressió, dominació i explotació.
Independència per un procés de canvi integral al conjunt dels Països Catalans. Entenem el dret a l’autodeterminació com el dret a decidir sobre tot allò que ens afecta. Les classes treballadores, el conjunt de les classes populars i en definitiva, totes aquelles que som víctimes de l’ofensiva capitalista i patriarcal, hem d’entendre la independència com una eina que ens permeti superar i transgredir de forma integral l’ordre establert. Contra el vell autonomisme que ara abraça el discurs de l’independentisme apel·lant a una falsa transversalitat per perpetuar-se en el poder, reivindiquem més que mai que el trencament amb Espanya i França ha estat i és un projecte al servei del Poble Treballador Català i, en especial, de les dones treballadores. El nostre programa és ben clar i no admet renúncies: Independència, Socialisme i Feminisme per al conjunt dels Països Catalans.
Res no ens atura!
Joves desobedients pel futur de TOT un poble!
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 2 de setembre de 2014
