ARRAN | Comunicat: 3 anys segant arran!

Publicat el

 

Fa poc més de 3 anys naixia a l’Esquerra Independentista una nova i potent organització juvenil forjada a partir de la confluència de Maulets i de la CAJEI,  cedint 24 i 10 anys de lluita respectivament. Des d’aquell inici, i en tan sols un any, Arran va créixer exponencialment fins a arribar a l’elevat nombre de 70 assemblees i gairebé 700 militants. No fou gens fàcil arribar fins aquell pic, de la mateixa manera que no ha estat gens fàcil mantenir aquell creixement constant a mesura que han passat els mesos.

Actualment comptem amb 60 assemblees i unes 600 militants repartides en assemblees presents arreu dels Països Catalans. Aquest declivi és degut a múltiples causes; unes de naturals com poden ser la falta de relleu o la manca de consolidació d’algunes assemblees, i d’altres d’extraordinàries degut a discrepàncies estratègiques o polítiques com les recents dissolucions. Aquestes últimes, tan sols una minoria de la totalitat de les marxes, no només foren per divergència d’opinions, sinó que també per manca d’activitat i motivació. I és que en els últims sis mesos dites assemblees van deixar la seva activitat tan local com dins la mateixa organització.
No podem dir que aquesta situació no hagi preocupat les militants però, aquestes han seguit amb la seva activitat quotidiana respectant la decisió de les assemblees en qüestió, tot i no estar-hi d’acord. A més és necessari apuntar que el sorgiment d’assemblees en comarques on abans no hi havia presència de l’organització, i en d’altres on sí que en teníem, mostra una tendència a revertir aquesta situació. Pel que fa al creixement orgànic, moltes assemblees  han experimentat un creixement el darrer any que n’assegura la continuïtat i l’ampliació de la seua actuació política.

Pel que fa al Rebrot, l’aplec de joves dels Països Catalans, ha suposat un trasbals per la totalitat de l’organització el fet de no poder celebrar-lo enguany. Les causes d’aquesta decisió són purament tècniques i escapen de les nostres mans. L’edició del Rebrot 2015 tenia assegurat emplaçament a la localitat de Sant Celoni però, amb pocs mesos de marge i quan ja teníem les activitats i els grups aparaulats, l’ajuntament governat aleshores pel PSC, va denegar la instància impedint la celebració de l’aplec. Malauradament, no és la primera vegada que el Rebrot ha hagut de ser anul·lat per causes tècniques i esperem que aquesta en sigui l’última.
L’organització sencera ja està treballant en la preparació del Rebrot 2016, perquè l’espera valgui la pena.

Les crítiques que hem anat rebent al llarg de les últimes setmanes no han estat tan sols al voltant del Rebrot ni les dissolucions d’assemblees històriques. Els mitjans de comunicació del nostre territori han vist en aquest context l’oportunitat perfecte per conspirar sobre l’organització, qüestionant l’activitat d’aquesta. D’altra banda, no sembla que hi hagi hagut una tasca periodística gaire profunda més enllà de l’obvietat. Qualsevol persona que revisi mínimament l’activitat política de les assemblees d’ARRAN a dia d’avui toparà amb la dinamització de desenes de casals i ateneus, de plataformes juvenils, la participació en candidatures alternatives (sent-ne el múscul militant en molts casos), la formació permanent no només de la pròpia militància sinó del seu entorn, l’agitació política constant del carrer… En definitiva obrint escletxes d’emancipació i atacant els fonaments d’aquest sistema injust que ens nega un futur més enllà de la misèria. Lluitar contra l’ostracisme al qual ens pretenen abocar els mitjans té un preu, i les últimes publicacions tant a Nació Digital com al diari Ara en són una mostra.

Ningú va dir que fos fàcil, estem acostumats a sortir només als mitjans per ser condemnats i ara també per sentir difamacions sobre l’actual situació de l’organització. Però com hem fet sempre, i especialment durant aquests tres anys, seguim i seguirem. Perquè per damunt els seus atacs, els seus silencis, les seves detencions, amenaces, multes i entrebancs de tota mena nosaltres seguirem estant a primera línia, treballant des de la base, amb les classes populars per enderrocar el règim en el que vivim, i construir uns Països Catalans socialistes i feministes.

Perquè ho volem tot i no tenim res a perdre: Només lluitant tenim futur! 

 

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 16 de juliol del 2015


Comments are closed.