A-
A+
Per primer cop en molts anys, la ciutat de València acull una diada del 25 d’abril sense el PP a les institucions. Les valencianes hem travessat uns anys de foscor que per sempre es recordaran per l’especulació i la destrucció del patrimoni, per la corrupció i l’enriquiment desmesurat dels poderosos, per la persecució a la llengua pròpia i a la cultura, per les agressives polítiques neoliberals en contra dels serveis públics i de la classe treballadora. Tot això sembla que s’ha acabat. O com a mínim és el que ens volen fer creure.
Tant al País Valencià com a les Illes, o fins i tot al Principat estem vivint un període de canvi en què se’ns assegura que a través de les institucions podrem transformar d’arrel la nostra societat, podem aconseguir una vida que valga la pena ser viscuda per la classe treballadora. I és cert que s’han aturat algunes agressions a les persones, al patrimoni i a la cultura. Però aquest simples canvis institucional ràpidament poden reconduir-se a processos de reforma de l’Estat Espanyol i del capitalisme perquè no plantegen acabar amb les tres relacions de coerció bàsiques que ens degraden a la misèria a la classe treballadora; l’estat espanyol, el patriarcat i el capitalisme.
I és que voler canviar-ho tot només des de les institucions té molts límits, per això, en tots aquests anys, però, l’Esquerra Independentista no hem abandonat mai els carrers. Ni durant els convulsos anys vuitanta; ni durant la desfeta ideològica de l’esquerra dels anys noranta, ni durant l’ofensiva espanyolista del principi de 2000, ni amb l’esclat de la crisi. Sempre hem estat ací i sempre hi estarem.
En aquesta i en qualsevol altra diada, siga l’1 de maig, el 8 de març, el 25 novembre o el 28 de juny. Siga una vaga general o una manifestació pel territori. Si alguna cosa ens caracteritza a l’Esquerra Independentista, és que sempre estem al carrer.
És cert que arreu dels Països Catalans s’ha aconseguit un canvi en les administracions que omple d’esperança a molts sectors de la societat. Al País Valencià, s’ha desallotjat el PP després de dècades d’autoritarisme, espanyolisme ranci, corrupció i neoliberalisme extrem.
Els caps de Fabra, Camps o Rita són, sens dubte, uns grans trofeus del poble els quals l’Esquerra Independentista hem contribuït a guanyar amb el nostre treball diari dins i fora les institucions. Però un canvi de color a les institucions no és garantia de canvis profunds a la societat.
Cap administració que es mostre submisa a la Constitució espanyola podrà governar a favor del poble oprimit, ni legislar en favor de les classes populars; cap administració que no trenque amb el sistema capitalista podrà acabar amb la creixent desigualtat o amb les injustícies socials. Per fer-ho, cal alguna cosa més que bona voluntat. Un finançament just, un nou encaix amb Espanya o una regeneració del sistema democràtic són només pedaços o miratges que, a tot estirar, alleugeriran la nostra agonia fins que es torne a girar la balança i l’espanyolisme ultraliberal torne a la càrrega.
L’Esquerra Independentista estem ací per recordar que el problema és el sistema capitalista; el problema és el patriarcat que impedeix una societat igualitària; el problema és l’opressió espanyola i francesa que patim els Països Catalans. I estem ací per recordar que anem a lluitar fins aconseguir uns Països Catalans, lliures, feministes i socialistes. I res no ens aturarà.
No acceptem les polítiques burgeses del pacte i del possibilisme. Sabem massa bé que significa el peix al cove. Al País Valencià, encara estem esperant tindre mitjans en la llengua pròpia; encara estem esperant el requisit lingüístic a l’administració pública; estem esperant poder acollir les persones refugiades siga pel motiu que siga; estem esperant polítiques econòmiques i d’infraestructures que respecten la classe treballadora i que vertebren el territori; estem esperant que s’aturen els desnonaments; i estem esperant una cosa tan senzilla com que es recupere el nom que ens dóna dignitat: País Valencià.
Cadascú des del nostre àmbit, anem a lluitar per allò que no és un somni, sinó una necessitat. El SEPC, la COS, Alerta Solidàira, la CUP, Arran i Endavant, com a Esquerra Independentista, no anem a cedir ni un pam, i anem a continuar lluitant per fer realitat els nostres anhels. Totes juntes als carrers, a les aules, als llocs de treball, a les institucions, des dels espais juvenils, a les cases okupades, a les plataformes unitàries, les assemblees d’aturades, als casals i ateneus populars, als barris i al territori.
La nostra lluita no entén de tacticisme, de cauteles políticament correctes ni de campanyes publicitàries. Som el que som i no ens n’amaguem.
Per això diem ben alt: el País Valencià no serà sense els Països Catalans; ni les Illes, ni la Catalunya Nord, ni la Franja ni el Principat. No som, no serem, si no estem junts, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. S’ha repetit mil vegades i ho tornarem a fer tantes com calga!
Diem ben alt que no acceptem pactes ni renúncies que qüestionen la nostra nació o els drets de la classe treballadora. Cal trencar d’un cop per totes amb la Unió Europea, que amb el TIPP o amb el pacte amb Turquia per a l’expulsió de les refugiades ha mostrat el seu profund caràcter antidemocràtic i inhumà. Cal denunciar l’imperialisme que practica Occident i que aboca milers de persones a la misèria i a la guerra. Cal denunciar la democràcia burgesa que perpetua les desigualtats i el domini d’una classe sobre l’altra. No valen mitges tintes; després de més de 300 anys ja no ens creiem els cants de sirena. Cal ser valent i anar de cara.
Pel País Valencià, pels Països Catalans: independència, socialisme, feminisme.
Alerta Solidària
Arran
Candidatura d’Unitat Popular
Coordinadora Obrera Sindical
Endavant OSAN
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
