Avui, 26 d’abril, diada per a la visibilitat lèsbica, hem de tornar a alçar la nostra veu. Com a dones joves treballadores patim múltiples opressions derivades del capitalisme i l’heteropatriarcat i, com si no n’hi hagués prou, com a lesbianes encara en patim més. Les patim dia rere dia amb la família, amb els amics, a la feina, a classe, al carrer, davant l’administració o als mitjans de comunicació. Els mateixos elements que ens invisibilitzen i malden per ocultar-nos de la societat.
Hem triat aquest dia per, davant d’aquesta ocultació i davant la manca de referents, fer un exercici d’apoderament, sortir al carrer i cridar ben alt que existim, som reals i tenim drets. No volem haver d’estar constantment sortint de l’armari, no volem haver de justificar la nostra opció sexual en tots els àmbits de la nostra vida i no volem ser objecte d’agressions o de desig sexual per als homes heterosexuals quan ens visibilitzem.
Un dia com avui, fem una passa cap a la nostra visibilització i cap a la nostra normalització social. Una passa per a crear referents que ens facin perdre la por, cap a l’apoderament, cap a la solidaritat i el suport mutu. Una passa per acabar amb la por al rebuig per part de la societat, la por a ésser acomiadades o la por a l’assetjament a l’escola, a la feina, al carrer i arreu.
La nostra visibilització en tots els àmbits de la vida és una part fonamental en la lluita contra la lesbofòbia i l’LGBTIfòbia, contra els prejudicis, els estereotips i tota mena de discriminacions, per tal que es facin efectius els nostres drets en l’àmbit de la salut, la sexualitat, la feina o l’educació.
No som amigues, ens mengem el cony!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista Països Catalans, 26 abril del 2016
