A-
A+
47 anys després que les lluitadores d’Stonewall prenguessin els carrers de Nova York per dir prou a les constants agressions rebudes per part del patriarcat i el capitalisme, ARRAN, el jovent de l’Esquerra Independentista, ens tornarem a manifestar arreu dels Països Catalans amb motiu de la diada internacional per l’alliberament lèsbic, gai, trans, bisexual i intersexual.
Violències estructurals imposades pel patriarcat com els rols de gènere, l’heterosexisme, el cissexisme, l’al·losexisme, el monosexisme, l’amatonormativitat, el sexecentrisme o la cultura de la monogàmia es transformen en una crua realitat de violències quotidianes: una trans sotmesa als judicis, qüestionaments i violència mèdica, una parella lesbiana o homosexual agredits a l’espai públic, una bisexual a qui pretenen normalitzar perquè «només està vivint una etapa» o un pansexual apallissat pels companys de classe, una persona asexual que es veu constantment qüestionada i patologitzada per a no tenir desig sexual, etc.
Si ens volem desfer de totes aquestes sistemàtiques agressions que acaben, en els pitjors dels casos, en suïcidis i assasinats, també hem d’atacar tots els mecanismes que les perpetuen. Acabar amb l’LGBTIfòbia significa acabar amb les estructures capitalistes i patriarcals, significa combatre els estats espanyol i francès, la Unió Europea, l’Església i el capital. De la reacció contra els qui intenten patologitzar-nos, reprimir-nos i assimilar-nos, contra els qui mercantilitzen la nostra sexualitat, ens forcen a l’exili dels nostres pobles o ens impedeixen desenvolupar plenament la nostra identitat, cal passar a l’acció per, a través de la lluita i la desobediència, generar referents LGBTI i construir espais segurs i de contrapoder per poder estimar-nos i relacionar-nos on, com, quan i amb qui vulguem.
Violències que també prenen un caràcter institucional, malgrat la pretesa aparença progressista dels diversos estaments que van dels ajuntaments a l’Estat. Des d’una llei contra la LGBTIfòbia, aprovada ja fa gairebé dos anys, que no es fa efectiva malgrat el que suposaria pel que fa a acabar amb la impunitat d’agressions i discriminacions quotidianes, fins al monosexisme que s’imposa al sistema de salut i que ens classifica en heterosexuals o homosexuals, sense tenir en compte les nostres pràctiques reals.
Alhora, la invisibilització de les persones LGBTI i la seva realitat ens obliga a fer –tant de bo no fos necessari haver d’explicar-nos constantment– un esforç pedagògic i comunicatiu en el necessari camí cap a l’alliberament LGBTI. Així, enguany el moviment LGBTI ha decidit centrar l’any entorn de les plurisexualitats. A l’homofòbia que ja patim les persones plurisexuals quan intentem socialitzar-nos plenament d’acord amb la nostra personalitat, se li sumen la bifòbia i el monosexisme. Una realitat d’opressions i discriminacions que provoquen un augment de les agressions cap a dones bisexuals (merament concebudes per al plaer de l’home heterosexual) o una forta crisi identitària, que si ja és important en moltes joves lesbianes i gais, augmenta en el cas de persones assetjades dia rere dia perquè «ens definim». O la completa invisibilització de les identitats asexuals o aromàntiques, que practicamente no existeixen ni en els espais dissidents.
Les bisexuals, pansexuals i omnisexuals també patim tòpics com que som promíscues i infidels, que podem triar si som heterosexuals o homosexuals, que som inestables, immadures o no civilitzades, sense les coses clares, o que som portadores d’infeccions de transmissió sexual. Un discurs que, a més de bifòbic, és adultista, binarista i normalitza la monogàmia. Sense parlar de com les identitats sexuals precaritzen encara més la vida de les persones migrades, sense recursos..
Si bé cal lluitar per l’acceptació social i trencar amb la LGBTIfòbia imperant, la integració al sistema ha d’estar lluny dels nostres objectius com a joves LGBTI: necessitem transformar la societat.
La societat a la qual aspirem com a joves de classe treballadora, lluny de tots els estigmes socials, de l’homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia, la transfòbia, el masclisme, el racisme o l’adultisme, només la podrem assolir construïnt des de baix i des de la diversitat uns Països Catalans socialistes i feministes.
Som així! Rebentem tots els armaris!
Ni naps, ni cols, verdura variada!
ARRAN, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 28 de juny del 2016
