A-
A+
A l’estiu arriba l’onada de turisme a gran part del nostre territori, i d’ell en rebem la seva misèria. L’única cara del turisme que se’ns presenta des de l’administració, les institucions i els mitjans de comunicació són els suposats beneficis socioeconòmics que reverteixen en el territori.
El turisme hipoteca el nostre territori
Tanmateix, aquest model de turisme destructor impulsat des de les mateixes institucions i lobbies empresarials dels Països Catalans, és el que mercantilitza el territori a través de la construcció d’hotels i parcs temàtics a peu de costa o bé urbanitzant sòl agrícola i forestal per poder edificar-hi autèntics cementiris de segones residències. Al seu pas tan sols hi queda la destrucció del territori, de la flora i la fauna autòctones, la contaminació d’aigües i sòls i la pèrdua de la riquesa paisatgística. Exemples de dita destrucció són els parcs temàtics o els camps de golf, sempre acompanyats d’un consum desmesurat d’aigua destinada al seu manteniment; o les estacions d’esquí del Pirineu on es talen boscos de pi negre, avet i prats alpins que són hàbitats d’espècies singulars com el gall fer, la perdiu nival, l’isard o el tritó pirinenc. A més a més, a les estacions d’esquí els canons de neu produeixen un fort impacte a nivell energètic en la hidrologia local i un increment de toxicitat amb el vessament d’hidrocarburs.
<< Si consumeixen seran benvingudes, sinó no. >>
A partir de la idea de que “el turisme ens dóna de menjar”, s’ha anat consolidant un model basat en la lògica consumista pròpia del capitalisme, mediambientalment insostenible i desvinculat de la natura, del territori i de la pròpia gent que hi viu. Un model de turisme subvencionat i pagat amb inversions públiques que anteposa els interessos del capital i del guany econòmic privat als interessos del territori i de la classe treballadora. Un model de turisme que converteix en aparador el nostre país per tal d’atraure turistes d’arreu però, que a la vegada rebutja l’acolliment de persones refugiades.
Privatització de les festes populars
Ens trobem en un nou cicle d’explotació del qual no som receptores de cap guany, tot i que en patim i paguem totes les conseqüències negatives. Les veïnes que hem de conviure amb aquest model turístic ens trobem en un entorn en constant canvi enfocat únicament a aquelles que hi vénen a passar tant sols uns dies. La massificació de les destinacions turístiques comporta l’augment dels preus dels lloguers, dels preus dels productes de primera necessitat i l’establiment d’un model d’oci de grans esdeveniments i festes en les quals es perpetua el patriarcat com a incentiu de consum. Alhora, la massificació turística privatitza el nostre espai públic i ens en exclou. És així com perdem les identitats locals, a base d’un gran ventall de souvenirs que mercantilitzen la nostra cultura i dificulten la dinamització de l’espai públic de manera autogestionada.
Precarietat laboral: més contractes, més misèria
Els suposats elevats beneficis del model turístic es converteixen en fum quan observem quins són els seus efectes per a les treballadores directes del turisme, i especialment en les joves, la principal mà d’obra de l’hostaleria. La precarietat esdevé una constant i la base del model. Aquesta es materialitza en la temporalitat de la contractació i en l’estacionalitat d’aquesta; estretament lligada als períodes de les vacances d’estiu i hivern. A les principals zones turístiques impera la necessitat de nodrir el mercat laboral d’una gran massa de treballadores durant un període relativament curt de temps amb una gran “flexibilitat laboral” -en la que qui se’n beneficia sempre és l’empresa. La inestabilitat laboral, la dificultat per organitzar-se políticament al lloc de treball, de poder planificar la pròpia vida sense dependre de les circumstancialitats de la feina, de poder emancipar-se… tot plegat nodreix els motius per acceptar unes feines amb unes pèssimes condicions laborals. Les joves estem fartes dels salaris baixos, de que no ens paguin les hores extres, dels canvis d’horari a últim moment, de sentir-nos agredides al lloc de feina i de treballar sense contracte.
Apostem per un model de turisme sostenible
Des d’Arran, denunciem la destrucció continuada del nostre territori a favor del benefici econòmic, i apostem per un turisme sostenible, que faci una gestió dels recursos materials i de l’energia respectuosa amb el medi ambient, que no comprometi la diversitat biològica i els processos ecològics, que incorpori els valors de la natura i del territori i que satisfaci les necessitats socials. Apostem per un turisme que respecti els espais de relació, d’oci i d’autogestió de cada barri, poble i ciutat i que no vulgui convertir els nostres carrers en aparadors. Apostem per un turisme que no exploti ni denigri a les treballadores; que els drets laborals i socials de totes les joves no estiguin en perill.
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 15 de juliol del 2016
