A-
A+
4 anys després que començara l’anomenat com a procés sobiranista ens trobem novament amb un escenari que possibilita tornar a posar damunt la recuperació del carrer i la mobilització popular com a elements claus per trencar l’escenari de paràlisi al qual elits dirigents, tant catalanes com espanyoles, ens han avocat. Cal que des de les faccions més conscients i organitzades del moviment juvenil desafiem el caràcter lúdic-festiu que alguns volen donar a la nostra diada del pròxim 11 de setembre. Situar l’acció al carrer, la desobediència i la rebel·lia que ens empeny a les joves de classe treballadora com a expressions del potencial rupturista del vigent procés són els objectius que des d’Arran plantegem per a la propera diada.
Així doncs, les manifestacions festives i folklòriques que proposen les organitzacions institucionals com a emblemes de la voluntat pactista i negociadora de les seues polítiques encapçalades per Junts pel Sí, s’han de veure contraposades amb el caràcter combatiu i popular de les diferents accions i convocatòries de l’Esquerra Independentista. Ja n’hi ha prou de cedir, d’acatar i que no siga el poble treballador català qui controle com i quan ha de declarar la seua independència. Una independència real, bastida de tot tipus de sobiranies com a dones, classe i poble.
Una independència plena que contemple el marc nacional dels Països Catalans com a horitzó, i la Unitat Popular com a estratègia per bastir-lo, mai serà possible des de la negociació. Les constants negatives a la celebració d’un referèndum a casa nostra junt amb les amenaces, prohibicions i coaccions cap a les dirigents polítiques que s’atreveixen a desafiar públicament les seues lleis. La política penitenciària d’aïllament, dispersió i tortura que recau sobre les preses polítiques Euskal Herria. Les detencions a membres d’organitzacions polítiques gallegues sota l’acusació de terrorisme. L’empresonament de Bódalo a Andalusia. El judici als 8 companys aragonesos per defensar la seua terra. L’any que s’ha complit ja des de l’empresonament de l’Alfon. Tots són exemples presents els quals, units als històrics, manifesten no només la nul·la voluntat negociadora de l’Estat espanyol, sinó que qualsevol desafiament a l’statu quo només rebrà com a resposta la repressió.
Enfront d’aquesta, i enfront d’una reforma laboral que limita encara més les condicions de vida de la classe treballadora junt amb les polítiques xovinistes i racistes de l’Estat francés, des d’Arran volem fer extensible la voluntat de ruptura no només al marc regional de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó al conjunt dels Països Catalans. Perquè Espanya, França i Unió Europea volen dir imperialisme, capitalisme, patriarcat i feixisme. I enfront de les seues lògiques només cal la construcció d’una consciència comuna que ens identifique com a un poble solidari i internacionalista que faça front a qualsevol expressió de desigualat des de la mediterrània.
Per un país on la violència masclista no tinga cabuda, on desenvolupem un model productiu al nostre servei i no destinat a ser l’abocador turístic de la Unió Europea, on les fronteres estiguen obertes, on siguem propietàries del nostre treball i el nostre temps, on la cura i la vida siguen el centre de les nostres polítiques i mai més ho siga servir al capital. Per totes aquestes llibertats sense les quals no serà possible mai ni assolir ni parlar d’independència.
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 29 d’agost del 2016
