A-
A+
Un any més aquest 8 de Setembre és la Diada de la Nació Asturiana, amb motiu d’açò diverses organitzacions independentistes, socialistes i feministes asturianes ixen al carrer per defensar i reivindicar l’autoorganització del Poble Treballador Asturià com a única via per avançar cap a l’alliberament d’aquest poble.
Enguany, i ja en van tres, hi haurà una manifestació unitària sota el paraigües de la dinàmica «Lluchando Pola Soberanía», demostrant així que hi ha un altre camí que no passa ni per l’espanyolisme ranci ni pel regionalisme descafeïnat sinó que defensa la realitat d’Astúries com a subjecte polític transformador. Així mateix, aquesta dinàmica busca recomposar l’espai polític de l’Esquerra Independentista Asturiana i compta amb el suport de les seues principals organitzacions.
Aquesta Diada ve en un moment on les agressions cap al Poble Treballador Asturià són pràcticament diàries; en forma de negació de la llengua i la cultura pròpies, negant-ne la oficialitat lingüística i amb una creixent asturfòbia molt lligada al classisme; diversos casos repressius i agressions contra obreres i sindicalistes de la CSI, amb el judici encara pendent de la vaga general del 14N o el recent cas de les 5 mineres de Zarréu; terciarització de l’economia, amb tancaments de mines ja obertes per obrir-ne d’altres a Amèrica Llatina, tremendament contaminants, amb una gran explotació i perpetuant dinàmiques colonialistes assassines de pobles; amb un augment de la feminització de la pobresa i dels feminicidis, amb 3 assassinades en el que va d’any tractant-se d’un país amb un milió d’habitants, així com d’altres agressions masclistes tant dins com fora dels moviments socials contra les quals el Moviment Feminista Asturià està plantant cada volta més cara. Açò també comporta conseqüències especialment negatives per a les joves, amb vora un 60% d’atur i que seguint la dinàmica començada als anys 80 amb la desindustrialització es veuen cada dia més forçades a emigrar amb xifres terribles de 40 joves al dia en un país així de menut.
Tot açò demostra la manca de qualsevol política específica per a Astúries, deixant a les treballadores, especialment a les joves sense cap alternativa de futur al seu país. En la línia d’aquesta convocatòria unitària, reivindiquem el carrer com a primer lloc des d’on s’han d’articular les demandes polítiques del Poble Treballador i des d’on construir-ne les alternatives necessàries, amb la memòria d’experiències històriques de Poder Popular com l’Ochobre de 1934 i de companyes com el miner Gonzalín, que ens va deixar al gener. Des d’ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans, enviem una salutació internacionalista a tot el Poble Treballador Asturià i en especial al jovent organitzat en Darréu, la nostra organització de referència.
¡Puxa Asturies llibre, socialista y feminista!
¡Ganar la cai faciendo país!
Si no ens deixeu somiar, serem el vostre pitjor malson!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 8 de setembre del 2016
