A-
A+
Avui 21 d’octubre del 2016 els col·lectius Aliats del Feminisme i Homes Igualitaris han convocat una manifestació en motiu del que ells han anomenat Dia dels homes contra les violències masclistes.
Des d’ARRAN creiem que és imprescindible que els homes entenguin que el seu paper en la lluita feminista no ha de ser mai el de protagonistes, i per això ni entenem ni compartim la convocatòria. Evidentment, considerem que els homes CIS han d’assumir un treball feminista i revisar-se constantment respecte la seva construcció patriarcal, però entenem que els homes que volen solidaritzar-se amb la lluita feminista no necessiten tenir espai en el feminisme, ni reclamar medalles al fer-ho. És per això que no podem recolzar que s’hagin de “visibilitzar aquells homes que estem lluitant contra les violències masclistes”. La quota de protagonisme, poder i privilegis diària dels homes és més que suficient com per haver de reclamar una més en nom del feminisme, en nom de les violències que patim dones, lesbianes i trans dia rere dia.
No necessitem que els homes es visibilitzin contra la violència masclista, sinó precisament que facin un pas al costat, que cedeixin els espais que sempre se’ls ha atorgat a ells, i fer-nos visibles nosaltres, des de la sororitat i l’autodefensa feminista. No compartim que cap home s’hagi d’autoproclamar com a aliat del feminisme, com si d’una excepció dels “homes masclistes” es tractés; com si la revisió de pensaments i actituds masclistes tingués un final i es pogués aconseguir un títol compensatori, aquell que dóna permís per convocar una manifestació en nom de les assassinades i de totes les dones. De fet, fer això contribueix a engreixar la idea de que els agressors només en son uns pocs, i precisament així es fa un flac favor a la lluita contra les violències.
No cal convocar una manifestació d’homes sota el nom del feminisme ni molt menys reivindicar un “dia dels homes contra la violència”. Cal que us solidaritzeu amb el feminisme des del paper secundari i no el paper protagonista, perquè sinó el que feu és apropiar-vos d’una lluita que no és vostra. Cal que difongueu les manifestacions que organitzen les dones, lesbianes i trans que integren del moviment feminista, però sense reclamar cap reconeixement, sense prendre el carrer que hem de prendre nosaltres.
Contra les violències masclistes l’espai públic i polític ha de ser nostre. Si de debò es vol “estar on les companyes feministes decideixin i desitgin” nosaltres tenim clar que aquest no és el seu espai.
***
ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 21 d’octubre de 2016
