Manifest d’Arran pel 25 d’abril, Diada del País Valencià

Publicat el

Un any més arriba el 25 d’abril, Diada del País Valencià, i un any més hem d’omplir els carrers i les places per alçar-nos contra la situació que vivim arreu dels Països Catalans.

Ja fa més de dos anys del canvi de govern al País Valencià, quan el Partido Popular va perdre el poder a la majoria d’institucions que havia ocupat durant més de vint anys. Al llarg d’aquells anys, al País Valencià visquérem polítiques espanyolistes i reaccionàries, caciquisme, corrupció, atacs flagrants a la llengua, destrucció abismal del territori, regressió en drets socials fonamentals i impunitat total —i flirteig— amb l’extrema dreta

Les forces progressistes, encapçalades pel PSOE, Compromís i Podemos van prendre el poder i van constituir el que s’ha catalogat com a governs del canvi. Un canvi que, malauradament, evidenciem que no s’ha produït. I és que la situació al País Valencià no és gaire millor de com era anys enrere. El fracàs d’aquesta proposta és evident.

Hui, més que mai veiem que els límits de l’autonomisme tanquen les portes a qualsevol canvi estructural al País Valencià. La solució no es troba en una socialdemocràcia autoritzada i alhora submisa a l’Estat espanyol. Tampoc es troba en aconseguir una veu valenciana a les estructures de l’Estat a Madrid per millorar el finançament. L’única solució als problemes del conjunt de la classe treballadora del País Valencià passa per la conquesa de la plena sobirania, passa per la consecució d’una societat lliure de qualsevol forma d’explotació i opressió, una societat que nosaltres entenem que ha de ser socialista i feminista.

Així doncs, cal trencar d’una vegada per totes amb els Estats espanyol i francès, corretges d’engranatge d’una Unió Europea que imposa lògiques de mercat a les nostres vides, cal trencar amb el règim del 78 que asfixia la nostra identitat com a poble i cal trencar també amb les barreres regionalistes imposades que pretenen dividir el nostre país. Cal que posem sobre la taula que l’única solució possible és la construcció dels Països Catalans i de la unitat popular. Qualsevol altra aposta que simplement es dedique a gestionar la misèria autonòmica està condemnada a no ser útil per a les majories socials del nostre territori.

Cal remarcar, a més, que les institucions valencianes van ser dissenyades per satisfer les necessitats de la burgesia espanyola i és per això que cal que les superem. Hem de seguir construint contrapoder popular des de la base, unint les lluites de nord a sud i d’est a oest del territori i apostant fermament per recuperar totes i cadascuna de les sobiranies que ens han furtat, perquè ens hi va la vida.

Ens hi va la vida cada vegada que ens veiem obligades a acceptar condicions laborals lamentables i sous de misèria, ens hi va la vida cada vegada que hem d’enfrontar-nos amb agressions masclistes que continuen assassinant-nos, ens hi va la vida cada vegada que el totxo i l’asfalt s’avantposen davant els recursos naturals, ens hi va la vida cada vegada que veiem frustrada la possibilitat d’emancipar-nos, cada vegada que ens obliguen a parir encara que no vulguem perquè no ens deixen decidir sobre el nostre propi cos, cada vegada que parlar en la nostra llengua es converteix en un acte de rebel·lió quotidiana.

Per això, cal posar fi a la desmobilització al carrer. Per això ens reafirmem que l’organització és la clau de la victòria. Un jovent organitzat arreu del país és garantia clara d’èxit. Ho veiérem amb Maulets, ho veiérem amb la CAJEI, i som hereves seues, de totes les seues lluites, de totes les seues derrotes i sobretot, de totes les seues victòries. Hui, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, Arran, continua arrelant al País Valencià com no ho havia fet mai abans, fent evident que el nostre projecte polític és encertat per a les joves treballadores.

Cal que estenguem la desobediència a cadascun dels àmbits de les nostres vides en què el capitalisme i el patriarcat ens exploten i oprimeixen. I fer-ho de forma ferma, sense por a la repressió d’un Estat caduc i que cada dia perd més legitimitat arreu dels Països Catalans.

En aquest sentit i seguint l’espurna desobedient que ja vam encendre durant la Diada de Catalunya de l’11 de setembre i la Diada de Mallorca del 31 de desembre, advertim a l’Estat i als seus òrgans repressors i hereus del franquisme que no els tenim por, que no els reconeixem i per això, els desobeïm.

A la monarquia espanyola, a l’Audiència Nacional, a les forces d’ocupació i a la caspa espanyolista d’arreu del país els advertim que no tenim ni rei ni por. Que tornarem a cremar fotografies del rei Borbó durant els actes de la Diada del País Valencià per evidenciar que els Països Catalans ja estem construint el nostre propi projecte al marge de l’Estat.

I és que l’únic projecte de sobirania pel País Valencià és l’autodeterminació, el trencament amb l’Estat espanyol i el règim del 78, el trencament amb el capitalisme i el patriarcat. Hui, com ahir, el projecte de sobirania del País Valencià es diu Països Catalans.

És l’hora del jovent. Alcem-nos! Organitzades som la clau de la victòria!

***

Arran, organització juvenil de l’Esquerra independentista.

Països Catalans, abril de 2017