Manifest d’Arran en motiu del 26 d’abril, Dia per la visibilitat lèsbica.

Publicat el

Avui, 26 d’abril, les lesbianes volem dir que som aquí, volem dir que som. Sí, que existim. I la nostra manera d’estimar i la nostra manera de follar també existeix. I per què encara avui dia se’ns amaga, ara que sembla que no cal tenir relacions sexoafectives únicament enfocades a la reproducció? Perquè ser lesbianes posa en dubte tot el sistema heteropatriarcal: explotades com a dones i com a lesbianes, hem decidit fer visible que no necessitem els homes per mantenir-nos econòmicament, per realitzar-nos emocionalment, ni per gaudir sexualment.

No estarem subordinades a cap home perquè, més enllà de les pràctiques que tinguem, ens reivindiquem com a lesbianes i fent-ho hem declarat la guerra al patriarcat: qüestionar l’heterosexualitat obligatòria és subvertir el règim d’opressió que ens situa a les dones, lesbianes i trans per sota dels homes. Per això ens amaguen, però cada 26 d’abril, Dia de la Visibilitat lèsbica, i cada dia, reivindicarem orgulloses que som lesbianes i no ens fa cap vergonya.

Estem cansades que es ridiculitzi la sexualitat lèsbica, ja que sembla que si no hi ha un home cis i hi ha penetració no es pot considerar sexe de debò, com a molt un joc amb el qual els homes tenen dret a sexualitzar-nos. Pensen, un cop més, que tot allò que fem a la nostra vida ha d’estar condicionat per ells, enfocat a satisfer-los a ells. I això ens ho trobem quan parlem de violacions, ja que si no hi ha penetració es posa en dubte que ho sigui, i ens ho trobem al ginecòleg quan ens pregunten si hem tingut relacions per preguntar-nos si ens han penetrat. Estem fartes que s’amaguin les sexualitats femenines, en la seva diversitat i alhora en el tret comú d’haver estat sempre subordinades al plaer dels homes. Les lesbianes trenquem el sistema cada cop que mostrem que no ens cal un home, cada cop que gaudim per nosaltres i no seguim subjugades al plaer masculí. I, alhora, estem cansades que es pensi que ser lesbianes és només una qüestió sexual. Les lesbianes també estimem, i sí, estimem altres dones i no pas a un home, en contra del que ens han intentat ensenyar des de petites.

Perquè el capitalisme necessita l’heterosexualitat per mantenir-nos submises, necessita el matrimoni i la monogàmia, necessita la família nuclear perquè seguim carregant amb una infinita jornada laboral, per tenir treballadores gratuïtes que ho fan «per amor», «per naturalesa». Les lesbianes no servirem al sistema heteropatriarcal perquè «per amor» no mantindrem la divisió sexual del treball, «per naturalesa» no ens acostumarem a posar l’altra galta. Ni a un home, ni al capitalisme, ni a la moral catòlica patriarcal. I per això mostrarem que no és per naturalesa ni per amor que es fa, sinó per un règim heterosexual que no només discrimina les persones amb identitats i pràctiques no heterosexuals sinó que perpetua l’explotació de totes les dones, lesbianes i trans.

I combatrem la misogínia i la lesbofòbia d’institucions com l’Església, defensora d’una moral que ens amaga i ens titlla de desviades, de malaltes, de voler destruir la família. Doncs sí, ens desviem de la seva manera de viure rància i patriarcal, i volem destruir un tipus de família que ens manté oprimides, que nega que la nostra vida valgui per ella mateixa. Profanarem els seus símbols i tot el que representen els cops que calgui.

Volem viure dient ben fort que som lesbianes, combatent juntes la lesbofòbia que encara avui ens colpeja dia rere dia, de manera menys visible i més perversa. Per això cal que ens organitzem per ser més visibles, més fortes i, juntes, subvertim tot el sistema heteropatriarcal capitalista.

Les lesbianes també estimem, també follem!

No som l’excepció, trenquem la norma!

***

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Països Catalans, 26 d’abril de 2017