No som l’excepció: trenquem la norma!

Publicat el

Les joves lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals estem fartes de violència. Fartes de ser considerades minories que cal assimilar, que cal que encaixem en aquest sistema patriarcal capitalista. I per això cridem que no som l’excepció, i que trenquem la norma!

Trenquem la norma heterosexual que sustenta el capitalisme i el patriarcat. No ens conformem amb ser iguals que les persones heterosexuals, perquè allò que busquem no és poder casar-nos, tenir fills, i seguir servint al capitalisme amb uns drets suposadament idèntics als de la resta de persones. Rebutgem per això la monogàmia com a institució que perpetua la família nuclear, rebutgem les relacions basades en la propietat privada i les jerarquies. De què serveix tenir uns suposats drets que a més a més no es compleixen si com a persones de classe treballadora estem perdent tots els drets que tenim? De què serveix això dins d’un patriarcat que perpetua el domini dels homes respecte les dones, lesbianes i trans? Per això no deixarem que ni la violència lgbtifòbica ni el reformisme institucional amaguin que volem trencar amb tota norma. Sabem que el capitalisme i el patriarcat no són res sense heterosexualitat obligatòria perquè no són res sense famílies nuclears, sense la divisió sexual del treball, i per això volem reivindicar una lluita per l’alliberament sexual que sigui conscient del potencial trencador que té, perquè no volem ser explotades com a persones LGBTI de classe treballadora, volem ser lliures de tota opressió.

Hem de trencar amb la invisibilitat de les persones LGBTI, alhora que trenquem amb la masculinització que impera sovint dins de la mateixa lluita, en què les lesbianes i les nostres reivindicacions som encara més invisibilitzades. Volem ser visibles perquè no se segueixi donant per fet que allò «normal» és l’heterosexualitat, de manera que es perpetua tota una sèrie de violències lgbtifòbiques: violència institucional, mèdica, física, psicològica o simbòlica. I volem ser visibles a les ciutats i, especialment, a pobles i viles, d’on encara hem de marxar per poder viure lliurement la nostra sexualitat o la nostra identitat.

Tampoc volem que el capitalisme s’aprofiti de les necessitats d’espais que tenim com a persones LGBTI per treure’n rèdit econòmic creant locals d’ambient i tot tipus d’ofertes per a persones LGBTI. Perquè es tracta d’espais classistes, en què s’exerceix pressió estètica, es reprodueixen estereotips lgbtifòbics, es produeix sexualització de les persones LGBTI i s’ataca aquelles persones que no complim les normes de gènere i estètiques.

Per això cal que no veiem la violència lgbtifòbica com a atacs individuals, ni com a atacs deslligats de la violència que rebem quan no podem pagar el lloguer, de quan no podem estudiar perquè els preus són desorbitants, o de quan ens fan fora de la feina. La violència lgbtifòbica és una manera més del sistema patriarcal capitalista per mantenir un sistema d’explotació, ja que sense heteronormativitat no s’aguantaria. I com a atac col·lectiu que és, respondrem juntes i organitzades.

Respondrem a la violència sigui d’on sigui, rebentarem la seva moral patriarcal, i construirem relacions lliures, actuant cap a enfora i cap a dins dels nostres mateixos espais, que no estan mancats de reproduir aquestes violències. Perquè sabem també que això només és possible fora del capitalisme patriarcal, i per això el combatrem des de tots els espais d’organització fins a construir uns Països Catalans lliures, feministes i socialistes.

Perquè l’organització és la clau de la victòria, i la victòria només serà completa quan acabem amb totes les violències masclistes i lgbtifòbiques.


#TrenquemLaNorma 
👊

***

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Països Catalan, maig de 2017