Manifest d’Arran en motiu del dia mundial de la biodiversitat

Publicat el

Avui, 22 de maig, se celebra el dia Mundial de la Biodiversitat. La biodiversitat s’entén com tota la variabilitat d’organismes vius existents a la terra, des dels microorganismes, als éssers humans, passant per tota la gamma de plantes que formen part de la nostra alimentació i per la resta d’animals. Cada any es descobreixen moltes espècies noves però el que és realment alarmant, és que cada any en desapareguin més de 10.000, moltes d’elles degut a causes antropogèniques.

Els factors en són diversos i ben coneguts: la caça furtiva, la contaminació atmosfèrica a causa de l’elevada industrialització i la crema de combustibles fòssils, la contaminació d’aigües i subsòls per fertilitzants i pesticides químics, la desforestació i desertització, etc.

En aquests factors hi tenen un paper molt important les multinacionals agroalimentàries, comandades per la gegant Monsanto. Monsanto, és la principal multinacional productora de llavors, fertilitzants i fitosanitaris per a l’agricultura convencional, és el clar exemple d’explotació i esclavització de la classe camperola i treballadora i d’un model econòmic que cada vegada ens ofega més. Monsanto però, va més enllà: no tan sols empobreix els pagesos i pageses sinó que empobreix i malmet tot l’agroecosistema amb els seus productes químics i llavors híbrides i transgèniques.

Arran denunciem l’espoli genètic que realitza Monsanto a través de xantatges i denúncies contra els pagesos i pageses que encara no utilitzen les seves llavors. Ens prometen millors collites i més beneficis i d’aquesta manera, Monsanto s’apropia de les llavors de varietats locals, substituint-les per d’altres modificades genèticament per tal de fer-les resistents a certs pesticides (o fent que el mateix vegetal en secreti, amb una quantitat petita generant així resistències) i per tant, implícitament la pagesia també ha d’utilitzar i comprar els mateixos fitosanitaris de Monsanto. Com que no són varietats de llavors autòctones (no adaptades al seu medi) i es dóna un predomini de monocultius, les plantacions són més vulnerables a pertorbacions ambientals, i es legitima així la necessitat d’haver d’utilitzar agroquímics i adobs sintètics. A més, aquestes varietats també estan modificades per produir llavors estèrils, i així, any rere any, pagesos i pageses es veuen obligades a comprar-ne. D’aquesta manera, Monsanto crea una dependència que augmenta els seus beneficis de manera desorbitada i forja el model capitalista fent del sistema alimentari un altre objecte d’especulació econòmica. Monsanto amplia cada vegada més el seu monopoli sobre el subministrament d’aliments del món, incloent-hi exclusius drets de patents sobre les llavors i composició genètica.

Només la multinacional Monsanto produeix cada any al voltant d’un 90% de la producció de llavors transgèniques mundials, mentre que aquest últim segle s’han perdut al món un 75% de les varietats locals agrícoles. La pèrdua d’aquestes varietats locals, és un greu atac al territori i a la seva riquesa natural, tant per la riquesa de les diferents varietats locals com per la pèrdua de biodiversitat genètica.

Ara mateix Monsanto i les multinacionals genètiques més potents patenten microorganismes, línies cel·lulars o d’animals, vegetals i seqüències d’ADN transgènics per a realitzar processos que no feien o per incrementar-ne l’eficàcia. Fins al 1977, quan es va patentar per primer cop una soca de bacteris, els organismes no eren patentables, es consideraven béns naturals. La veritable funció de les patents és augmentar el benefici de les empreses que produeixen aquests organismes. Per part de Monsanto, hi ha hagut denúncies a agricultors perquè no havien firmat contractes (necessaris per sembrar els seus vegetals), malgrat que aquests sembressin varietats naturals/locals, ja que hi ha transferència de gens, quan aquests es pol·linitzen, entre els organismes transgènics (patentats) i els que no. Les varietats no transgèniques adquireixen els gens patentats i per tant passen a ser propietat de Monsanto (i d’altres empreses).

Més enllà de Monsanto, hi ha altres multinacionals implicades en la producció de fitosanitaris com Syngenta (la segona productora mundial), Du Pont, Dow chemical o BASF, per posar alguns exemples. Fa més de mig segle que l’agricultura química va començar a sorgir, aplicant substàncies orgàniques, la majoria dels quals són organofosforats/clorats, i d’altres inorgàniques. Molts cops s’ha fet publicitat enganyosa qualificant-los de “segurs” o biodegradables, quan la realitat és que molts es queden en les capes del sòl, afectant els organismes que hi viuen, així com afavorint l’erosió i contaminant l’aigua que transporta aquests compostos a altres llocs durant anys.

Les treballadores agrícoles exposades a aquestes substàncies poden patir diverses malalties cròniques o agudes. Una altra problemàtica que sorgeix d’aquestes substàncies que produeixen les multinacionals agroquímiques, és l’augment de la concentració de compostos químics nocius al llarg de la xarxa tròfica, i van passant d’organisme en organisme acumulant-se.

Ambdós fets fan que avui en dia, hi hagi biocides arreu del món i en tots els ecosistemes, que s’han anat acumulant des del principi de l’agricultura química convencional, amb productes com el DDT i el famós glifosat de Monsanto. Com a organització ecologista i anticapitalista, ens oposem a Monsanto i al seu model destructor del territori que esclavitza i empobreix la pagesia d’arreu del món i que afavoreix la desforestació i la pèrdua de biodiversitat a causa dels macrocoltius estesos arreu del món.

Farmacèutica i agornegoci, aliança criminal! Les joves defensem la terra!

**

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista.

Països Catalans, 22 de maig de 2017