El jovent plantem cara a l’ofensiva patriarcal i capitalista!

Publicat el

crònica dels actes d’Arran arreu dels Països Catalans en motiu del 8 de Març

El 8 de Març és el dia en que els governs i totes les institucions que representen es posen les caretes de la igualtat i la paritat i ens fan creure que la seva feina ens porta pel “bon camí”, que amb el seu treball canviarem les coses i avançarem cap a “la igualtat i la no discriminació de les dones”. Però en realitat no pretenen més que distreure’ns i enganyar-nos. […] Ens enganyen dia a dia, i això té un nom. Es diu Patriarcat. Un sistema d’organització social basat en la coerció d’una part de la població sobre tota la resta; un sistema de símbols, institucions i relacions basat en la dominació, que el sistema capitalista ha utilitzat per poder mantenir-se com a sistema hegemònic sense veure perillar la seva estructura. […] I és per això que aquest 8 de Març el jovent dels Països Catalans hem sortit al carrer a plantar cara a l’ofensiva patriarcal i capitalista perquè no deixarem que el sistema Patriarcal ens dicti com ens hem de comportar, pensar o actuar, i lluitarem cada dia per reivindicar els nostres drets. Perquè com a joves sabem que cada dia és 8 de març, i ho demostrarem. Hem pres la decisió de lluitar pel feminisme, i tenim clar que la revolució o serà feminista o no serà.

Crònica dels actes arreu dels Països Catalans

Homenatge a les dones lluitadores a Les Corts, Vilanova, Molins de Rei, Terrassa, Granollers i Berga

El 8 de Març va ser el dia escollit per algunes assemblees d’Arran per retre homenatge a les dones lluitadores. Des de guerrilleres antifranquistes fins a incansables feministes, són totes elles exemples de lluita per al jovent de l’Esquerra Independentista.

A Les Corts es va celebrar un homenatge a Concha Pérez miliciana antifeixista nascuda i arrelada al barri barceloní. Entre d’altres, es va col·locar una placa en honor seu en una plaça del barri.

Per la seva banda Arran Vilanova va voler recordar a la lluitadora antifranquista Teresa Claramunt rebatejant un carrer en honor seu

Per la seva banda, Arran Molins va rebatejar el nom de diversos carrers de la ciutat dedicant-los a diferents referents femenins de lluitadores per les llibertats. Des de la independentista, socialista i feminista Maria Mercè Marçal fins a la lluitadora revolucionària argentina Tamara Bunke, més coneguda com Guerrillera Tania.

També Arran Terrassa va guardar espai entre els diferents actes organitzats per l’assemblea al voltant del 8 de Març per recordar Rosa Luxemburg, pensadora i gran referent mundial del comunisme dedicant-li un mural amb el seu rostre acompanyat de la famosa cita de l’autora: Qui no es mou no sent les cadenes Apel·lant així, a la mobilització i organització del jovent egarenc

L’Esquerra Independentista de Granollers va dur a terme, el divendres 8, una acció al carrer Major de Granollers, consistent a donar protagonisme a dones en un dia històric tan assenyalat. Dones lluitadores, conegudes o anònimes, treballadores, compromeses amb el seu temps, amb el seu poble, amb la seva societat….manifestant que “Una vegada més volem deixar constància de la discriminació de gènere existent en aquesta societat capitalista i patriarcal, en tots els àmbits, en tots els apartats de la vida, econòmic, laboral, institucional, familiar, sexual, sovint fent-se evident, però mostrant-se alhora amb formes subliminals, també hipòcritament, quan es critica la marginació que pateix la dona en altres cultures, però s’oblida el nombre de dones assassinades i maltractades pels homes al nostre país, o s’oculta la violència que pateixen moltes dones en el dia a dia en l’àmbit familiar.”

Finalment, Arran Berga va canviar el nom del Passeig de la Pau, nombrat així per la pau franquista, pel de Passeig de Maria Mercè Marçal, en honor a la gran poetessa patriota, feminista i marxista. L’assemblea també va realitzar actes d’agitació com la penjada de pancartes per tot el poble.

Vídeos per a despertar consciències i animar el jovent a prendre part en la lluita feminista a Manresa, Lleida, Terrassa, l’Alacantí i La Safor

Diverses van ser les assemblees que van optar per realitzar vídeos locals – a part de l’editat nacionalment per Arran– amb diferent temàtica i enfocament però amb un objectiu comú: Voler despertar l’esperit crític de les joves de la ciutat o comarca destacant les constants agressions patriarcals que patim les joves catalanes i animant, en conseqüència, a prendre part en la lluita feminista.

Podeu veure els vídeos en els següents enllaços del portal youtube: La Safor, Alacantí, Manresa, Lleida, Terrassa.

Manifestacions a Barcelona, Palma, València, Alacant, Tarragona, Lleida i Vilanova

Les assemblees d’Arran de les diferents capitals del país així com d’altres ciutats importants van participar en l’organització, difusió i gestió de les manifestacions en motiu de dia de la dona treballadora. Podeu llegir la crònica a (entrada a laweb d’Arran, ara no tinc internet) A més de les mobilitzacions nacionals convocades per tota l’Esquerra Independentista altres ciutats també van convocar manifestació a nivell local, com és el cas de Vilanova i la Geltrú on Arran va convocar –fent bloc pròpi- conjuntament amb l’Associació de Dones La Frontissa una manifestació pel centre de la capital del Garraf amb una considerable assistència.

Jornades feministes al Camp de Túria, Horta Nord, i l’Eixample

Sota la marca “jornades feministes” diverses assemblees d’Arran van agrupar tota l’activitat de l’assemblea al voltant del 8 de Març.

Arran camp de Túria, per exemple, va realitzar des d’una emplafonada per tot Llíria amb les consignes i simbologia del 8 de Març

Fins al passi del documental  Revolutionary Road per tal d’introduir posteriorment, un interessant debat al voltant de tres eixos: les construccions socials a partir del gènere, les relacions sexoafectives, i l’avortament i el dret de la dona al propi cos. D’aquesta manera, se pogueren analitzar els perills que pot suposar la penalització de l’avortament, així com també debatre sobre els avenços aconseguits en el camí per l’abolició del patriarcat i sobre tots aquells aspectes que encara ens afecten i ens perjudiquen hui dia. En acabar el debat, les assistents vàrem poder gaudir plegades d’un sopar popular i d’un concert de Mafalda en acústic que va acabar per omplir el Casal.

A l’Eixample, l’Esquerra Independentista pel barri –on hi treballen les assemblees de Fort Pienc i Sagrada Família- va donar el passat 7 de Març el tret de sortida a les jornades feministes d’enguany amb la xerrada “violència de gènere i experiències d’autodefensa feminista” que va aplegar diverses desenes de persones a L’Ateneu Popular de l’Eixample. Els actes continuen fins el 28 de Març i són tant diversos com un taller i exposició sobre pressió estètica, la presentació del llibre “bruixes d’avui, antologia de textos feministes”, l’exposició del concurs de fotografia “una mirada a les dones del barri” entre d’altres actes organitzats en diferents espais del barri.

Murals, agitació i altres accions a: Manresa, Palma, Lleida, Girona, Molins, La Safor i Montcada i Reixac

La bandera feminista presideix –conjuntament amb la senyera- l’emblemàtic mirador de la ciutat que és la Torre Santa Caterina. L’acció, realitzada per Arran Manresa s’emmarca dins els actes del 8 de Març i pretén esdevenir símbol de la voluntat de la necessària conquesta del discurs públic per part de la lluita feminista.

D’altra banda, dos murals impregnen de color violeta la ciutat. Un d’ells, pintat conjuntament amb el col·lectiu feminista Acció Lila, està situat al final del C/Alfons XII i recull un fragment del poema ‘8 de març’ de Maria Mercè Marçal: “Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por”.

L’altre, pintat a la sortida de l’estació de la Renfe de Manresa, al costat de les vies en una de les fàbriques abandonades i ben visible per als usuaris del tren pren per consigna “independència, socialisme, feminisme” .

En destaca considerablement la part “feminisme”  ja que l’alliberament de l’opressió patriarcal és un dels tres eixos indestriables de lluita i tant important i lligat amb la lluita per la independència dels Països Catalans i la construcció d’un sistema al servei de les classes populars que superi la injustícia i misèria capitalista.

Arran Palma, per la seva banda, va realitzar diversos actes agitatius tals com la pintada d’un mural amb la temàtica del 8 de Març així com un atac a les botigues Stradivarius del grup Inditex. La raó d’aquesta acció-segons l’assemblea- és la promoció per part d’aquestes botigues de valors patriarcals venent, en la seva major part, talles petites de roba, imposant així estereotips de bellesa i contribuint a la cosificació de la dona. Aquestes utilitzen com a mode de publicitat referents de dones idealitzades a través de determinats cànons de bellesa per intentar captar l’atenció i l’interès del sector al qual va dirigit: les dones. Així doncs, exigim que la representació de la dona a la nostra societat no dugui implícit prototips estètics allunyats de la pròpia realitat i no hagi de suposar una assimilació d’idees de perfecció i estereotips sexistes a través del que es coneix com a violència simbòlica cap a les dones.

Arran la Safor, va realitzar també diverses accions agitatives per aquest 8 de Març. Tal com mostra el seu vídeo editat per la diada un dels blancs de les accions va ser el negoci “Pricelandia” que ha rebut àmplies crítiques des de molts sectors de la societat per a fomentar i perpetuar els rols de gènere.

L’assemblea, també va editar diversos cartells digitals de temàtica antipatriarcal per tal de conscienciar el jovent de la comarca.


Els murals van ser el format escollit per altres assemblees d’Arran per reivindicar el 8 de Març. En recollim les mostres de Lleida, Girona i Molins.


Finalment destacar l’agitació duta a terme per l’assemblea de Montcada i Reixac elaborant cartells amb paper continu de color morat i de grans dimensions, tallat en forma triangular –símbol de la lluita feminista- on s’hi escrigueren diverses consignes feministes incloent des de la denúncia dels estereotips que ens imposa el sistema fins a reivindicar que cada dia és 8 de Març i que cal lluitar contra el patriarcat cada dia de l’any.

Xerrades sobre diferents aspectes de la lluita feminista a Berga, Cardedeu, Vilafranca, el Masnou, Palautordera i Vilassar

Diverses assemblees d’Arran van optar per encara el 8 de Març a través de la formació i el debat col·lectiu organitzant xerrades sobre diferents aspectes de la lluita feminista: motivacions, objectius, experiències d’organització feminista, etc Que organitzades – en alguns casos en coordinació amb la resta d’EI de la vila- van permetre debatre i reflexionar sobre una lluita que molts cops ha estat relegada a un segon terme i que Arran ha pres la ferma convicció de recuperar i prioritzar com a un dels tres eixos centrals de lluita.

A Berga, la xerrada va girar entorn al paper de la dona en el procés d’acumulació capitalista per exposar la relació entre patriarcat i capitalisme i com aquest últim necessita el primer per a poder sobreviure i continuar perpetuant l’explotació sobre les classes populars.

La xerrada organitzada per Arran Vilafranca en el marc del 8 de Març va tenir lloc el dimecres 13 a la Fornal. Sota el títol “dona i crisi” la ponent del col·lectiu “La ruda antipatriarcal” va poder fer una exposició davant desenes de joves de la vila exposant la realitat que ha esdevingut la feminització de la crisi i la pobresa relacionant –com l’enfocament polític del 8 de Març- capitalisme i patriarcat i evidenciant l’estreta relació entre ambdues estructures d’opressió

A Cardedeu la xerrada va ser a càrrec del col•lectiu feminista de l’esquerra abertzale Euskal Herriko Bilgune Feminista, s’emmarcava també en un seguit d’actes que l’associació internacionalista Amics d’Euskal Herria ha desplegat arreu dels Països Catalans en una setmana de solidaritat entre les lluites dels dos pobles. Prop de 30 persones van escoltar les dues ponents basques que van dividir la xerrada en dues parts: D’una banda, van explicar l’origen del que elles anomenen euskal feminismo i els debats ideològics i organitzatius que han tingut. De l’altra, van exposar com s’organitzen, què treballen i quin és el seu marc d’actuació. Bilgune Feminista és una organització nacional creada fa deu anys i que segueix dues línies clares de treball: introduir la perspectiva feminista en tots els espais i organitzacions vinculades al moviment d’alliberament nacional i esdevenir una organització autònoma, amb un discurs propi. El feminisme basc parteix de la idea de la triple opressió: de gènere, classe i nacional, i com a àmbits de treball actuals destaquen la coeducació, l’autodefensa feminista, l’alliberament sexual, entre d’altres. Van posar en relleu el treball en xarxa i la coordinació, tant en l’àmbit nacional com internacional, com a qüestió fonamental per a incidir en la construcció d’un Euskal Herria lliure i feminista.

Al Maresme les assemblees d’Arran han treballat el 8 de Març sota la coordinadora “Maresme feminista” que agrupant diferents col·lectius de la comarca –entre ells les diferents assemblees d’’Arran- neix amb la voluntat de visibilitzar la “lluita per l’alliberament de gènere” durant els mesos de març i d’abril, al voltant del dia de la dona treballadora. Així, en el marc de Maresme feminista Arran va organitzar dues xerrades, una al Masnou i l’altra a Cabrils.

A Cabrils #Maresmefeminista es va estrenar l’1 de Març amb la xerrada “Dones: bruixes i heretges, condemnades per decidir sobre els seus cossos i ments”, que va aplegar unes 40 persones a la Biblioteca Pública del poble.

Roser Alcàzar, educadora social i màster en estudis de la diferència sexual, i Lídia Molano, jurista i diplomada en igualtat i gènere, van explicar com van reunir punts de vista des de les seves respectives disciplines per poder omplir un buit teòric que tot sovint trobem en la historiografia: què va ser la cacera de bruixes? Fent-ho des d’una perspectiva feminista van arribar al resultat que exposaren a la xerrada.

La xerrada al Masnou tenia la voluntat d’introduir les motivacions i la necessitat que representa per Arran la lluita feminista. Així, sota el títol “per què som feministes?” i a càrrec d’una membre de la comissió antipatriarcal d’Arran, la xerrada, pretenia esdevenir una introducció a la necessitat d’apostar per la lluita feminista.

Performances sobre el paper de la dona en la societat patriarcal i capitalista a Figueres i a Palautordera

La visualització i conscienciació a través d’aquesta experiència artística va ser l’eina escollida per les Assemblees de l’Alt Empordà i del Baix Montseny que –conjuntament amb la CUP- van organitzar dues mostres del paper de la dona en la societat patriarcal i capitalista al centre de les dues viles catalanes.

A Palau, un cop acabada la performance es va dur a terme una taula rodona amb l’assistència d’una trentena de persones on es va debatre sobre “Passes enrere en els drets de les dones”

A Figueres, la performance va anar a càrrec de Marina Torrington, que va realitzar una actuació a on es va poder observar una dona enfeinada que intentava compaginar la feies de casa, cuinar, estudiar i la pintura però sense deixar de banda en cap moment l’estètica i la cura del seu cos per ser acceptada dintre aquesta societat patriarcal. Al voltant d’un centenar de persones es van aplegar a la plaça.


Deixa un comentari