El passat dimecres dia 15 de Maig el PP, utilitzant la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes, reavivà la batalla de València i els foscos temps de l’anticatalanisme més caspós.  Després d’anys intentant esborrar la nostra cultura, la nostra llengua i tot lligam històric amb la resta dels Països Catalans, la dreta anticatalanista ha colpejat de nou el nostre poble negant l’ús dels termes que històricament han designat la nostra terra per, així, acabar d’imposar el mot regionalista i espanyolista de “Comunidad Valenciana”. En un nou intent d’allunyar-nos del nostre passat, el Partit Popular torna a carregar contra les nostres arrels, negant-les i rebaixant-les.

Una vegada més el PP apunta i els blavers i els feixistes de carrer segueixen disparant.

I es que no podem deslligar esta declaració anticatalanista dels darrers atacs per part de l’extrema dreta blavera i espanyolista. Volem transmetre la nostra més ferma repulsa a l’encausament del batlle de Burjassot, Jordi Sebastià, per plantar cara a España-2000, a l’enèsim atac a l’estàtua de Vicent Andrés Estellés al mateix poble i al boicot que van protagonitzar membres del GAV i España-2000 a l’acte en homenatge a l’escriptor esta mateixa setmana, també a Burjassot. A més, denunciem l’expulsió d’un veí de Moncada del ple municipal per haver utilitzat el terme “País Valencià”.

La dreta té por, els espanyolistes i els blavers tenen por. Són conscients que el sentiment valencià no ha mort, que el País Valencià i els Països Catalans continuen més vius que mai. Saben que som milers les persones disposades a lluitar per la nostra identitat, pel nostre poble. Milers les que estem disposades a seguir plantant-los cara, milers les que els farem caure, a ells i a les seues mentires. Perquè més de 300 anys d’ocupacions i assetjaments no ens han fet desaparèixer i no ens deixarem matar ni per LOMQEs, ni per vets absurds, ni per segregacions lingüístiques, ni per canvi de topònims… Perquè ho  hem dit, ho diem i ho seguirem dient ben alt i ben fort:

som País Valencià, som Països Catalans!

 Els exemples de la nostra misèria són quotidians. L’atur juvenil s’enfila a xifres desorbitades de gairebé el 60% i tenir una feina s’ha convertit en l’excepció. Per altra banda, la reforma laboral i la creació del contracte d’aprenent han fet que la situació laboral de molts joves encara sigui més precària i els empresaris ho tinguin més fàcil per acomiadar-nos. Hi podem sumar, també, l’èxode juvenil que s’està donant arreu del país. Tots aquests són només alguns dels exemples que ens porten a afirmar que ser jove avui dia als Països Catalans no és sinònim d’entusiasme i emancipació sinó de dependència i precarietat.

 Davant aquesta panorama, des d’Arran tenim clar que només lluitant tenim futur. Sabem que l’únic camí cap a l’alliberament i emancipació del jovent és l’organització i el combat en tots i cadascuns dels fronts de la nostra opressió.

 Per començar, no pensem tolerar que rescatin als bancs mentre arruïnen les nostres vides. I és que l’economia espanyola ja està actualment rescatada. L’estat espanyol ja ha rebut 40.000 milions d’euros, destinats en la seva totalitat a salvar el sistema financer. Mentrestant, el nombre d’aturades, de persones pobres i de desnonaments no fa més que augmentar cada dia que passa.

 Però aquí no acaba tot. Els diners del Rescat comporten una sèrie de contrapartides que l’Estat ha de complir i que supervisa la Troica. És aquesta qui, responent als interessos del gran capital europeu, ha segrestat les nostres institucions, s’ha apoderat completament de la nostra sobirania econòmica i s’encarrega de decidir si les nostres institucions compleixen les mesures imposades per tal de rebre les “ajudes” en qüestió. Aquestes mesures inclouen, entre d’altres, retallar el sou dels funcionaris, congelar les pensions o augmentar els impostos i no són altra cosa que un traspàs del deute privat a les classes populars.

 Els nuclis locals d’ARRAN d’arreu dels Països Catalans han estat treballant durant tot el passat mes d’abril per denunciar aquestes qüestions. S’ha treballat la formació en aquests aspectes, però sobretot s’ha passat a l’acció. ARRAN ha denunciat de forma directa i contundent els responsables i culpables del rescat econòmic a l’ombra que ens condemna a la misèria i que suprimeix tota possibilitat de definir polítiques transformadores que permetin a les classes populars capgirar aquesta situació.

 Així, doncs, els partits que ens governen, la patronal, els bancs i caixes i les grans multinacionals han estat objecte de  multitud d’accions. Les mostres per visualitzar la lluita han estat moltes arreu del territori: centenars de pintades amb lemes en contra el rescat econòmic del sector financer, inutilitzacions dels caixers com a mostra de rebuig, okupacions de bancs i caixes, pintades i atacs a les seus de CiU, PP i ERC són les més generalitzades. També els atacs a les seus de les ETTs i grans multinacionals que ofereixen treball i contractes precaris.

 El rescat econòmic a l’ombra ens perjudica en la nostra vida diària i per això el continuarem denunciant. No permetrem que ens converteixin en un exèrcit d’aturades al servei dels capitalistes mentre s’omplen les butxaques més i més cada dia que passa.

 No tolerarem que rescatin els bancs mentre arruïnen les nostres vides!

————

Recull d’algunes de les accions:

Fort Pienc. Figura humana ensangonada i pintades als vidres d’una seu de CaixaBank.

Arran Palma i Arran Mallorca Nord. Atacs contra els partits, bancs i patronal.

Sallent. Pintades a les vidreres de diversos bancs i caixes.

Poblenou. Pintades als vidres d’una oficina del Santander.

Les Corts, Sants i Poble-Sec. Pintades, accions de protesta i ocupació d’una oficina.

Baix Llobregat. Cartells de la campanya als vidres d’una oficina de CaixaBank.

Camp de Túria. Xerrada sobre habitatge i desnonaments.

Barcelona. Atacs a les seus de Círculo Ecustre i Bankia prèvies al Primer de Maig.

Lleida. Atacs contra ETTs i pintura vermella a una oficina de CaixaBank.

Obligadament breu, l’acte davant la seu del Districte de Les Corts va servir per posar els punts a les is. Denúncia de l’exagerada acusació. Defensa del legítim dret a la vaga i a la mobilització. I crida a la solidaritat i a la desobediència front un sistema i un estat que han colpegen a la desesperada, com la bèstia que agonitza.

Vint solidàries i la policia local.

Amb pocs minuts de retard, una vintena de membres d’Arran Les Corts i veïnes solidàries, van iniciar les declaracions enmig de la plaça Comas, davant d’un públic atent i encuriosit. Un actor sorpresa va irrompre en escena, lluint l’uniforme de la guàrdia urbana, per comunicar que allò que fèiem no comptava amb el permís reglamentari. Insistent, l’agent, va guanyar el protagonisme en un acte on havia de prevaldre el gest positiu del poble, la solidaritat vers les persones encausades. Va imposar-se el gest negatiu, de l’administració, de la imposició i l’amenaça. L’acte es va cloure amb precipitació sense poder, les persones que hi intervenien, completar les seves respectives exposicions.

 De 5 anys i mig a 7 anys, a Les Corts, al Clot i també al Vendrell

En nom d’Alerta Solidària, el seu portaveu nacional, Martí Majoral, va poder recordar les xifres de la repressió d’aquella Vaga General que comptà  amb 88 persones detingudes arreu dels Països Catalanspertanyents a diferents moviments socials, 30 de les quals militants de l’Esquerra Independentista. Nombre que acabà amb 12 independentistes imputats més, dies i setmanes més tard. A més de 6 empresonaments, més de 100 persones ferides, 7 hospitalitzades pels impactes de bales de goma i una fantasmagòrica web de delació ciutadana que va ser creada amb gran ressò mediàtic però clausurada d’amagatotis.

A l’apel·lació de la lògica conflictivitat inherent a tota vaga general, Majoral, va destacar la desproporció inèdita que suposa demanar fins a 7 anys de presó per un tall de carrer, el matí, d’aquell ja històric 29M. Apuntà que existeixen ja evidències que demostren el caràcter polític d’aquestes elevades imputacions que han estat acordades segons directrius del govern de la Generalitat. Així, donà a conèixer que al cas de Les Corts, i al ja conegut i quasi idèntic cas del Clot, s’hi ha de sumar el que afecta a 3 companys de la CUP del Vendrell. Similars fets imputables amb idèntiques i fortíssimes acusacions.

En nom del Grup de Suport Encausades 29M Les Corts i d’Arran, la Laura Rodriguez va explicar la tasca i el compromís del jovent de l’Esquerra Independentista al barri. Va explicar com va transcórrer la marxa de la Vaga General pel carrer Entença que fou interrompuda pels Mossos d’Esquadra i que comporta ara les acusacions contra tres companyes seves.

Rodriguez va remarcar que cap acte de repressió podrà aturar la seva lluita. Que donen suport a les 5 encausades, 3 d’elles d’Arran, així com també a amb les 3 encausades del Clot.

 Mobilitzacions a la vista

L’acte va acabar amb una crida a la desobediència, amb l’agent municipal com a testimoni de pedra. La desobediència, la mobilització i la solidaritat com a armes per posar fi a la precarietat, a l’explotació, a l’estafa, a la imposició espanyola i francesa. Contra les directrius repressives de la Generalitat, la lluita és i serà al carrer, en tots els fronts.

La primera cita, l’1 de juny, dissabte, a la manifestació antirepressiva i solidària amb les veïnes encausades del Clot que seran jutjades el dia 5. El 8 de juny, acte polític a la plaça de la Concòrdia de Les Corts. I el dia 14, a les portes de la Ciutat de la Justícia, concentració solidària en motiu del judici a les veïnes cortsenques.

 29M, no ens van tocar aïlladament, no respondrem aïlladament.

Només lluitant tenim futur!

Arran Les Corts

Països Catalans, 15 de maig de 2013

Aquesta llei d’ Alberto Ruiz Gallardón i el govern del PP, representants de la dreta ultracatòlica, ataca una vegada més, els drets de les dones, aquest cop, en matèria d’avortament, un àmbit que ha comptat amb una aferrissada lluita i treball del feminisme i la lluita antipatriarcal durant anys i en el qual, si bé no s’havia arribat a la conquesta de tots els drets reivindicats, s’havia avançat. Per tant, un retrocés de 30 anys en matèria d’avortament com el que representa aquesta proposta de reforma de llei ni podem ni volem acceptar-lo.

En un context de retallades contínues, de desmantellament dels drets bàsics i del poc que quedava del seu estat del benestar, la classe treballadora és la que pateix amb més contundència les conseqüències de la ràtzia reaccionària de retallades i abusos del poder capitalista dominant, veient com la seva situació es precaritza més i més cada dia; d’altra banda, aquestes retallades dels drets socials, laborals, i bàsics, afecten doblement les dones (retallades a sectors feminitzats de treball, economia submergida, assumpció per part d’aquestes de les tasques de les quals s’allibera l’estat, i un llarg etcètera); aquest és, doncs, només un nou exemple d’aquesta ofensiva patriarcal i de classe que s’aguditza dia a dia: retorn de la dona a la llar, negació del dret al propi cos, precarització de la vida, obligatorietat de maternitats no desitjades en un context econòmic en què la maternitat esdevé gairebé impossible, i reforç del model de família i dona contra el que tant hem lluitat i que segueixen imposant-nos.

Dins la nova reforma, hi ha alguns punts imprescindibles a destacar per la seva flagrant agressivitat vers la lliure disposició del propi cos de la dona:

 Eliminar la llibertat d’avortar sense necessitat de cap al·legació durant les 3 primeres setmanes.

 Reduir del temps de marge en els supòsits establerts (es passa de 22 a 14 setmanes).

 No considerar com a supòsit la malformació greu del fetus; a més de delegar en una comissió jurídica o mèdica la decisió final.

 Eliminar la distribució de la pastilla de l’endemà.

 Negar a les dones d’entre 16 i 18 anys el dret a decidir sobre el seu propi cos, dins el petit marge de possibilitats.

 No contemplar cap mena de programa d’educació sexoafectiva

 Possibilitat de punir dones o metges que practiquin l’avort fora de la llei en el Codi Penal

 Aquestes accions responen clarament a la voluntat de reforçar les posicions de superioritat establertes en la societat capitalista, patriarcal i catòlica d’avui en dia, fent palès que existeixen unes causes estructurals de fons (com és el control social mitjançant la por, la coerció i la repressió) assentades en una base religiosa i en una moral conservadora i ultracatòlica, al servei de l’Església i dels poders fàctics que eliminen els drets socials més bàsics.

 Així, no només es fan passes enrere en les petites quotes de llibertat que s’havien pogut assolir després de lluites històriques, sinó que es fomenta que les dones posin la seva vida en perill quan es rebel·len contra el sistema patriarcal que les oprimeix, i en aquest sentit es perpetra de nou un greuge de classe: les dones amb menys recursos econòmics tindran més difícil accés a intervencions en condicions (en ser aquestes clandestines) i posaran en perill la seva salut sotmetent-se a intervencions voluntàries de l’embaràs (IVE) en condicions precàries.

No restarem passives, doncs, davant aquesta nova agressió. Reclamem el dret a l’avortament lliure i gratuït, en el marc de la sanitat pública per a totes les dones, migrades o autòctones; un pla d’educació sexoafectiva eficient, coeducadora i en clau de gènere, que no promogui relacions desiguals i perilloses; i l’accés gratuït a la píndola de l’endemà.

 Perquè parir és un dret, no una imposició!

Dret a l’avortament lliure I gratuït!

La jornada estava distribuïda en tres ponències i la projecció d’un documental. La primera ponència la va encetar un membre d’Arran Terra Alta. A continuació, el periodista Xavier Garcia realitzà va exposar les arrels de l’actual crisi econòmica com també la situació de les Terres de l’Ebre. Seguidament, l’actual alcalde del Pinell de Brai, Lluís Melich, va explicar les mancances de la comarca i també totes les seues potencialitats i les formes per poder explotar-les, com ara la proposta de “El Pinell de Brai més viu que mai”, en què treballen conjuntament tots els agents turístics del municipi.

A les dotze del migdia va començar la segona ponència dedicada a la defensa del territori. La primera intervenció anà a càrrec de Manolo Sanmartín, antic activista de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta (PDTA) i copropietari del Celler Bàrbara Forés que repassà la mala gestió efectuada en la instal·lació de centrals eòliques a la comarca.

Després va ser el torn de Josep Sabaté, activista per la defensa del territori i exmembre de l’organització Maulets, el qual va repassar cronològicament les lluites a les Terres de l’Ebre durant els últims tretze anys.

Va cloure la ponència Júlia Urgell, membre de Jóvens de les Terres de l’Ebre, organització que fa de punt de trobada entre diferents joves del territori que viuen a Barcelona. Destacà l’èxit de la Bicicletada per les Terres de l’Ebre, que aquest any ja ha celebrat la tercera edició.

Ja a la tarda es va projectar el documental Interior de Paisatge, que parla del model del Priorat, en que el paisatge és un valor central. El debat posterior, amb un públic divers – empresaris, joves, regidors…- va servir per posar sobre la taula la necessitat que té la Terra Alta de plantar-se en bloc contra uns projectes que hipotequen el futur de la comarca. La idea més repetida durant el debat fou la de “posar el Priorat com a exemple de lluita, ja tots els agents econòmics hi van decidir quin model de comarca volien i quin no”.

L’última ponència dedicada a les alternatives reals al capitalisme, aplegà una cinquantena de persones. En primer lloc intervingué Jaume Castellà, membre de la Cooperativa d’energia verda Som Energia.

Va seguir la ponència Josep Manel Busqueta – economista del Seminari d’economia crítica Taifa- qui va fer un repàs conceptual a les diferents alternatives que existeixen al capitalisme present, un sistema insostenible, basat en l’explotació.

El va seguir Joel Jové, regidor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a Alfès, el qual va repassar les propostes que el seu grup municipal proposava en un poble semblant a qualsevol de la Terra Alta, basades en una gestió municipal des de la radicalitat democràtica, la participació ciutadana, la bona gestió financera i l’honestedat.

Va cloure la ponència Guillem Fernàndez de Coop57, una cooperativa de serveis financers de l’economia social.

Des d’Arran Terra Alta estem molt satisfets de la jornada i estem disposats a seguir treballant colze a colze amb tots els col·lectius que treballen per un futur digne a la nostra comarca.

Només lluitant tenim futur!

Arran Terra Alta, maig de 2013

Fins ara hem pogut veure la passivitat amb què actuen els diferents governs a l’hora de tractar aquestes qüestions, obviant-les directament o promovent modificacions que ens fan endarrerir més de 30 anys. Parlem de les lleis que regulen el matrimoni homosexual, la reproducció i l’avortament. Lleis que han pretès encabir sota el mateix paraigües les diferents opcions per tal de tenir-nos controlades. Regulen el matrimoni homosexual per tal de tenir un mecanisme més de control sobre aquestes, per reproduir el model de relacions sexe-afectives patriarcal, heterosexista i monògam. Revisen la llei de reproducció, modifiquen la llei de l’avortament i , en definitiva, ens neguen el dret a decidir sobre els nostres propis cossos  per tal limitar la identitat de les dones a la de simples mares que no tenen altra funció que la de reproduir l’espècie.

Tot plegat, l’evidència i la punta de l’iceberg d’una ofensiva ultracatòlica, conservadora i rància, engegada pels governs, amb el silenci de totes aquelles opcions “progressistes” i amb el suport més que explícit dels sectors més conservadors de la nostra societat. Com hem dit, tornem als anys del nacionalcatolicisme més ranci, en contra del nostre dret a estimar com vulguem i a decidir sobre els nostres cossos.

Però això no és l’únic que ens preocupa , en el nostre dia a dia, en la quotidianitat de moltes joves, seguim veient com la discriminació i la no acceptació de les opcions sexuals no normatives continuen sent un important motiu d’exclusió social. Encara a dia d’avui moltes de nosaltres patim un rebuig social evident en molts àmbits. L’educació heteronormativa, que tots hem patit com a mode d’inclusió en la societat patriarcal en què vivim, tant a nivell purament educatiu (escoles, instituts, universitats…) com extern (televisió, administracions, rols socials…), invisibilitza tota opció sexual diferent a  l’heterosexualitat, excloent qualsevol altra opció que no estigui inclosa dins dels rangs de la heteronormativitat i dels patrons sexuals clàssics.

Com podem comprovar dia a dia, les ofensives contra la nostra llibertat individual en qüestions de gènere i opció sexual continuen atacant el nostre present i futur com ho han fet sempre. Arran, som molt conscients del llarg camí de conscienciació social que ens queda per davant, d’injustícies legals per superar i barreres morals per trencar. I som molt conscients també que som les joves, el motor del canvi, les que hem de mantenir viva la flama de la reivindicació i la desobediència feminista per l’alliberament sexual. Per lluitar pel nostre alliberament individual i col·lectiu. Hem de dir ben alt i ben fort que plantarem cara a cada atac del capitalisme i del patriarcat, com ho hem fet sempre.  Que visibilitzarem les nostres sexualitats dissidents a tot arreu. Que no entrarem en el seu model de vida heterosexista, que construirem imaginaris col·lectius que ens permetin ser lliures. Ens deslliurarem de qui ens converteix en víctimes i ens converteixen en carn per a reformes legislatives. Ens empoderarem i construirem eines que ens ensenyin que contra la LGTIfòbia, cal respondre amb contundència, autodefensa i atac!

La lluita és l’únic camí!

Contra la lesbofòbia, transfòbia i l’homofòbia!

El passat cap de setmana han tingut lloc a Esporles, Gramenet del Besós i Sant Pere de Ribes els primers concerts de l’Esclat, el concurs de bandes joves dels Països Catalans. Xarxa, Retret i són respectivament els guanyadors de cadascuna de les edicions després d’haver estat sotmesos a les votacions del públic. Les tes primeres edicions d’aquest Esclat 2013 han estat envoltades d’un munt d’activitats i taller diferents que han permès la participació activa de totes les assistents. A continuació podeu llegir les cròniques que han escrit les organitzadores de cadascuna de les edicions.

Els Xarxa guanyen l’Esclat d’Esporles en un acte on també s’han celebrat tota mena de tallers

La jornada començà a les 18h de l’horabaixa amb diferents tallers. Primer va ser el torn del ball de bot, on una desena de persones ballaren i on les més expertes ensenyaren nous moviments a les més novelles. Tot seguit, començà el taller de castellers, on els Castellers de Mallorca feren una petita actuació, a més de mostrar les posicions més bàsiques al públic inexpert que volgués participar. Més tard, tengué lloc el taller de graffiti, on les més joves pogueren familiaritzar-se amb l’ús d’un esprai, i també van tenir l’oportunitat d’improvisar un graffiti particular a una sèrie de plafons proveïts per l’organització. Mentrestant, també s’estava duent a terme el taller d’skate, a un skatepark situat just enfront de la sala de concerts.

En haver acabat els tallers, devers les 21h, arribà l’hora que els grups demostrassin la seva vàlua. El concert va comptar amb les actuacions de: Herba de Tramuntana, Jeroni Bisanyes, Calumnia, Talaiot, Fonoi, Garanya, Islanders i Xarxa. Cada grup podia tocar un màxim de quatre cançons, és a dir, uns vint minuts. Les actuacions van transcórrer amb força agilitat, i el públic estava completament entregat. Mentrestant, a l’exterior de la sala de concerts, la gent gaudia dels preus populars tant del sopar com de les begudes. L’assistència a l’acte fou massiva. Es van vendre gairebé 300 entrades.

Les votacions del públic van decidir que els guanyadors fossin els XARXA. XARXA és un grup d’al·lots joves de diferents punts de l’illa, però més concretament de la zona del Raiguer. El grup consta de vuit membres, i tenen un estil entre l’ska i el rock, a més d’una presència sobre l’escenari força impactant. XARXA tendran l’oportunitat de participar a la final de l’Esclat a nivell de Països Catalans, que tendrà lloc el juliol al REBROT d’enguany. A més, també seran convidats a tocar al concert de celebració dels 10 anys de l’assemblea d’Arran Palma (abans Maulets).

El Rap dels barcelonins Retret triomfa a l’Esclat Barcelonès en una jornada també plena a vessar d’activitats

L’esclat Barcelonès va celebrar-se ahir 11 de maig al Mas Fonollar de Gramenet del Besòs. Per aprofitar l’esplanada des de l’inici del matí, a les 12 es va oferir un taller cultura popular a càrrec dels Xiquets de l’Esquerra Independentista, on les participants van poder aprendre a fer de pinya i a enfilar-se en castells i pilars. Finalment, la colla va concloure la dinàmica amb una mostra de castells amb l’acompanyament de ritmes de gralla.

Tot seguit, es va oferir un altre taller, aquesta vegada enfocat a la cultura urbana, on van actuar a l’escenari el grup de rap i hip-hop “Premsa Negre” simultàniament a una activitat de grafittis, en la que tothom va tenir l’oportunitat de plasmar lliurement el seu estil artístic. El resultat va ser un sorprenent pancarta d’Arran, amb un aire urbà i una diversa gamma de colors.

A continuació es va oferir un dinar popular. tot fent el cafè, van haver-hi un animat combat de corrandes i un posterior concurs de “titius” oberts a totes les assistents.

El públic va créixer de manera molt notable amb l’inici dels concerts. El Mito de Sísifo, de Gramenet, va donar el tret de sortida amb una actuació de rap reivindicatiu. Seguidament va arribar el torn dels Tritskel, amb punk-folk des de Guinardó. Retret va continuar el concert amb rap i finalment Gual Permanent van aportar el seu estil d’ska-punk des d’Horta.

Els concerts, d’uns 30 minuts per grup, van acabar a les deu del vespre i per arrodonir l’acte va tenir lloc un discurs explicatiu del concurs de l’Esclat i la lectura del manifest de la campanya nacional d’Arran Només Lluitant Tenim Futur.

El grup vencedor del concurs de l’Esclat Barcelonès ha estat Retret. Les seves versions pròpies de rap reivindicatiu van ser les més votades pel públic del concert. Són un grup format per tres amics joves: dos cantants clotencs i un punxa discos de Poblenou. No tenen aspiracions de voler dedicar-se a la música, però per ells el rap és una eina per difondre missatge polític i alhora un canal per gaudir. Felicitem a Retret per la seva victòria, que durà al grup a la fase final del Esclat.

Odi Proletari aportaran al Rebrot el Punk ‘n’ Roll més contundent

L’Esclat Penedès es va celebrar juntament amb la presentació d’Arran a nivell de la Vegueria a Sant Pere de Ribes (Garraf). Les assemblees encarregades de l’organització van ser les dels nuclis d’Igualada, Capellades, Sant Sadurní, Subirats, Vilafranca, Vilanova i El Vendrell. També es va comptar amb la col·laboració de l’Assemblea de Joves de Sitges i l’Assemblea de Joves de Ribes.

L’esclat, tot i no tenir un èxit en nombre de grups participants, va tenir molta assistència. És una oportunitat que es dóna a grups novells per donar-se a conèixer. D’aquesta manera, el guanyador passarà a la ronda final que tindrà lloc al Rebrot els dies 5, 6 i 7 de juliol. El guanyador de l’Esclat celebrat a la Vegueria Penedès va ser Odi Proletari.

Odi proletari és un grup de punk’n’roll de Capellades que ara fa un any i mig que van fer l’últim canvi de formació. Des de llavors, han treballat amb nous temes amb un so més contundent i elaborat. Fan música compromesa amb un fort contingut social i amb l’únic objectiu de convertir-se en una eina d’autogestió del moviment, fent de la música una eina de lluita i de difusió de les seves idees i pensaments.

Esporles

Gramenet

St. Pere de Ribes

Ens sobren raons per mobilitzar-nos. Les modificacions del PP pel que fa les lleis que regulen la reproducció i l’avortament suposen un endarreriment de més de trenta anys. Però això no és tot. Anem a protestar també contra les retallades en sanitat i la supressió de serveis bàsics, que deixen milers de dones a l’atur i condemnen cada vegada més el treball reproductiu al menyspreu econòmic i l’arraconament. Anem a queixar-nos de la manca absoluta d’educació sexual i reproductiva. Anem a rebutjar la maternitat obligatòria i defensar el dret a decidir sobre les nostres propis cossos.

Contra la ofensiva ultracatòlica de la dreta, Escratx feminista!

Avortament lliure i gratuït!

Arran,

Països Catalans 11 de maig de 2013