A-
A+
Ahir al vespre es va celebrar la xerrada sobre la reforma de l’avortament al Casal de Joves 4 Rius, a càrrec d’Anna Martín, que va fer un recorregut històric de l’evolució legislativa i penal que aquest dret inherent a la dona ha sofert al llarg dels dos últims segles, tot evidenciant el flagrant retrocés que significaria una eventual aprovació de la reforma de Gallardón.
Iniciant el recorregut ja a l’any 1822, en què el codi penal espanyol ja establia penes de 14 anys per als professionals que durien a terme l’avortament i 8 anys per a les dones en qüestió, no és fins a temps de la segona república en què es reconeix el dret a l’avortament, per bé que per ben poca durada amb la presa del poder de la dictadura franquista. L’any 1985, i de manera similar al que el ministre de justícia del PP Alberto Ruiz Gallardón ha posat sobre la taula, només es despenalitza l’avortament en supòsits ben restrictius que en cap cas s’avenen a la consecució del lliure albir de la dona en aquest aspecte: risc greu per la salut física o psíquica de la dona embarassada, violació i malformacions físiques o psíquiques en el fetus. Si bé no s’acompleixen tots els objectius feministes en quant a aquesta matèria, la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs de l’any 2010 representa un salt endavant per la despenalització de l’avortament i uns primers inicis del ple reconeixement d’aquest dret, essent una de les més avançades del continent europeu.
Al llarg d’un enriquit debat, es va recalcar que el reconeixement del dret a l’avortament lliure, garantit i gratuït ha d’anar sempre acompanyat del desplegament de polítiques socials i de mesures per la maternitat o la paternitat, sense que aquest reconeixement jurídic i social suposi discriminacions econòmiques ni d’origen per tal que l’avortament no suposi en cap cas una obligació, sinó una decisió pròpia i lliure de la dona. En aquesta línia, es va assenyalar la concordança indispensable de la lluita feminista amb l’anticapitalista, entenent que el redactat de la nova llei suposaria una consolidació més del rol patriarcal que imposa el capitalisme, la família com a nucli de sosteniment del sistema i la moral catòlica .
Interessantment, es van repassar exemples de la lluita feminista en favor del dret a l’avortament, com el de les Onze de Bilbao, procés que comença l’any 1979 en què 10 dones i un home s’enfrontaven a penes de fins a 12 anys de presó. El cas va tenir un gran ressò i va suposar un gran revulsiu per la lluita feminista. La pressió social aconseguiria el seu indult l’any 1983. De la mateixa manera, també es va comentar la precària i infrahumana situació de les dones que havien d’anar a Londres a avortar, en tenir denegat el seu dret a l’Estat espanyol, situació que es podria repetir enguany en cas de ser aprovat el redactat de Gallardón.
