Enguany el 1r de maig, Dia Internacional de la classe treballadora, està marcat per la COVID19. Una diada diferent i fins i tot de distopia que recordarem per viure-la confinades, sense manifestació ni protesta als carrers, però, en canvi sí que podem anar a treballar a activitats econòmiques no essencials i, a partir de demà, passejar durant algunes franges horàries. Malgrat tot, també hem de fer que sigui recordat com un primer de maig de consciència i resistència. L’emergència sanitària està marcant la vida de totes, també a les joves, que som sotmeses a un present i un futur de misèria. Per moltes joves dels Països Catalans viure en la normalitat i, ara també en la #NovaNormalitat dictada des del govern central, vol dir viure en constant crisi capitalista. Hi ha tota una generació que des que tenim consciència hem viscut en crisis del sistema. Hem crescut amb la crisi del 2008 i les seves […]