Des dels anys 70 i 80, en un moment de sacseig social on la força del carrer, del moviment obrer i de l’organització popular planava en cada barri, vila i ciutat, es posava també sobre la taula un debat: els Països Catalans. En un moment d’apertura del futur immediat, quina formulació política prenia la forma de governar-nos situava el debat nacional al centre; i aquells que veien el franquisme com la culminació i una forma superior de l’espanyolisme i el règim borbònic, i no com una excepció, proposaven una alternativa. L’any 1986 el PSAN formulava el principi que ens ha guiat des d’aleshores: no hi ha alliberament social sense alliberament nacional, i viceversa. Les joves volíem, i volem, deixar de somniar amb un món millor, perquè volem construir-lo. L’única manera de fer-ho és trencant amb les velles elits consolidades en unes classes socials que no abandonaran perquè sí els seus […]