Aquest matí Arran ens hem desplaçat a la capital de l’Estat espanyol per realitzar una nova acció de la campanya L’organització és la clau de la victòria.
Hem dut a terme aquesta acció simbòlica per visualitzar que el projecte de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans no passa en cap cas per la confrontació amb la classe treballadora de la resta de l’Estat espanyol, sinó amb l’estructura de l’estat, les oligarquies i els partits del règim.
Els darrers anys hem vist com des dels partits del règim, des dels mitjans de comunicació més reaccionaris, i des dels lobbys empresarials s’ha llançat un fort discurs en contra de la lluita del poble català, fins al punt d’arribar a absurditats com acusar de feixistes a aquelles que volem exercir el nostre dret a l’autoderminació. Entenem que aquest discurs s’ha construït perseguint tres objectius: en primer lloc, com a punt de fuga per no haver de parlar d’altres qüestions que preocupen la classe treballadora de l’estat (atur estructural, salaris baixos, desnonaments, violència masclista…), problemes dels quals són els responsables. En segon lloc, per evitar qualsevol mostra de solidaritat per part dels diversos pobles de l’estat amb el poble català. I, per últim, per preparar una possible intervenció estatal antidemocràtica contra el poble o les institucions catalanes.
Lamentem que part de l’esquerra de l’Estat ens vulgui negar el nostre dret a l’autodeterminació, tant si ho fa fent seguidisme de la dreta amb arguments basats en la legalitat i no en la legitimitat (condemnant així tota acció desobedient) com si ho fa a través de suposats arguments esquerranosos, acusant les independentistes de poc solidàries o fraternals amb la resta de l’Estat, o assimilant el procés a la dreta catalana, negant l’evident caràcter massiu i popular de la voluntat de realitzar el Referèndum, i caient així en l’error ja assenyalat per V.I. Lenin quan digué que “L’error de l’esquerra centralista resideix en el fet que per temor a fer el joc al nacionalisme burgès de les nacions oprimides han beneficiat no solament al nacionalisme burgès, sinó també al nacionalisme ultrareaccionari de la nació opressora”.
Com a marxistes entenem que el dret a l’autodeterminació és inalienable a qualsevol poble, i creiem que per tal de poder establir relacions solidàries i fraternals amb la resta de pobles de l’estat, els Països Catalans han de tenir el dret a governar-se i alliberar-se de l’Estat espanyol, que entenem com a estructura d’opressió nacional, de classe i gènere. Un estat hereu del règim feixista, afiançat amb el règim del 78, i que mostra de manera continuada el seu caràcter antidemocràtic i irreformable.
Veiem, alhora, que el referèndum de l’1 d’Octubre i la possibilitat de declarar la independència a Catalunya no només beneficiarà la classe treballadora catalana sinó la de tot l’estat, ja que no només obre la porta a l’inici d’altres processos d’alliberament nacional, sinó que a més, actualment, és l’únic element que pot suposar un cop mortal per l’estructura estatal i el règim del 78, que debiliti així la posició de la burgesia espanyolista i obri una finestra d’oportunitat per a la classe treballadora.
En aquest sentit manifestem que seguirem sent solidàries amb les classes populars de tots els pobles de l’estat espanyol i d’arreu del món, ja que el nostre projecte passa indestriablement per l’internacionalisme, i que ens tindran al costat en totes les seves lluites i demandes. Seguint la màxima “pau entre pobles i guerra entre classes” ens declarem germanes tant de la jornalera andalusa com de la cambrera castellana, amb la mateixa fermesa que ens declarem enemigues del burgès català.
Per últim, volem donar les gràcies a totes les persones, associacions i organitzacions dels diversos racons de l’Estat espanyol que estan donant suport a la lluita del poble català des d’una posició molt complicada per elles, ja que s’enfronten al discurs demagog per part de la dreta, suportat pels mitjans de comunicació reaccionaris, i una esquerra reformista que no està a l’alçada de les circumstàncies. Especialment, avui que ens hem desplaçat fins a Madrid, volem donar les gràcies a les companyes de YESCA, organització juvenil revolucionària castellana, que no només és un exemple extraordinari de lluita internacionalista amb el seu suport constant al poble català, sinó que lluita de forma incansable per construir una Castilla lliure i comunera.