Ara fa 40 anys, el 4 de desembre de 1977, més d’un milió i mig d’andaluses es manifestaren als carrers de les principals ciutats del país. Una multitudinària i potent mostra de la força del Poble Treballador Andalús que reclamava autogovern i sobirania.
Aquell dia, però, a la manifestació de Màlaga després de que un manifestant hissara la bandera andalusa a un edifici oficial, la policia va carregar contra les manifestants. Els hi va llençar bales de goma i pots de fum i també van disparar. En una d’aquestes càrregues, Manuel José García Caparrós, un jove treballador, va ser assassinat a trets per la policia. Un assassinat que va marcar un abans i un després en la memòria col·lectiva i que ha fet que des de llavors el «4 de Diciembre» siga considerat la Diada Nacional d’Andalusia.
Durant aquests darrers 40 anys, però, el Poble Treballador Andalús ha seguit sotmés pel règim espanyol del 78 que ha fet d’Andalusia un país oprimit i empobrit. No sols per les polítiques del govern estatal sinó també i sobretot per les polítiques dels governs autonòmics del PSOE. Aquest temps ha demostrat que amb el règim del 78 Andalusia no podrà resoldre les seues problemàtiques. Però no sols això, també és ben clar que aquest règim és irreformable i que les propostes que pretenen fer-li llavats de cara o millores parcials sols porten a carrerons sense eixida.
A Andalusia li ha sigut imposat un model econòmic basat en l’extracció de matèries primeres de l’agricultura i la mineria, amb una desindustrialització forçosa i que ha alimentat la dependència econòmica i a més complementada per una creixent turistificació, que està suposant més pobresa i greus atacs al territori. Aquesta pobresa imposada afecta especialment a les dones, amb greus taxes d’atur femení i de feminització de la pobresa, sense comptar també amb les dobles o triples jornades laborals pels treballs reproductius i de cures que queden invisibilitzades.
Per canviar tot açò cal sobirania per al poble treballador, cal un Poder Popular Andalús que trenque amb l’Estat Espanyol, el Capitalisme i el Patriarcat i que construïsca una Andalusia lliure, on no hi tinguen cabuda tampoc les bases militars imposades per l’OTAN a Rota i Morón.
Des d’Arran, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista catalana, enviem una salutació internacionalista a tot el Poble Treballador Andalús i en especial a les joves organitzades en Jaleo!!!, la nostra organització juvenil de referència.
Per la independència, el socialisme i el feminisme, el jovent dels pobles sota dominació espanyola continuem la lluita.
¡Viva Andalucía libre, socialista y feminista!