Ahir, a menys de dues setmanes pel 8 de març, Dia de les Dones Treballadores, diverses dones d’Arran vam anar a la seu de Ciutadans per assenyalar-los com a masclistes i donar el nostre suport a la convocatòria de Vaga General Feminista d’enguany.
La líder d’aquest partit fa unes setmanes deia que no donarien suport a la vaga perquè algunes de les reivindicacions van contra el sistema capitalista. Nosaltres els diem, li diem, que no és que algunes d’aquestes reivindicacions vagin contra el sistema, sinó que el feminisme en si hi va a la contra. Feminisme i capitalisme són incompatibles. Perquè el sistema capitalista se sustenta tractant-nos a les dones com a mà d’obra barata, traient benefici de la nostra feina gratuïta a casa, mercantilitzant els nostres cossos i les nostres vides. L’escletxa salarial, la privatització de serveis públics que hem de substituir les dones (com la cura de persones dependents o infants) o l’assetjament sexual i la sexualització que patim a la feina, en són només alguns exemples. Veiem, doncs, com capitalisme i patriarcat són dues cares d’una mateixa moneda.
Això es fa evident en el moment en què aquells que se senten més atacats quan les dones avancem, els que més s’espanten i reaccionen amb el masclisme més ranci, són aquells que sustenten el poder econòmic. Ciutadans diu defensar algunes de les reivindicacions de la vaga i utilitza la força del moviment feminista per rentar la cara del seu partit. La realitat és que aquest mateix partit ha votat en contra de mocions contra la violència masclista a la ciutat de València amb el pretext que criminalitzaven els homes, el seu president ha afirmat que l’avortament no és un dret sinó un fracàs de la societat, han volgut acabar amb les penes específiques per violència masclista i personatges com el Toni Cantó, membre del seu partit, ha assegurat que la majoria de les denúncies per violència masclista són falses.
A la vegada, amb les seves polítiques liberals, han atacat en reiterades vegades les classes populars d’aquest país, com per exemple bloquejant la pujada de les pensions i votant en contra de la derogació de la reforma laboral, sent les dones les principals afectades per la pobresa i la precarietat.
Els diem que no s’apropiïn d’un discurs que ni es creuen ni defensen amb els seus actes, com fan a l’hora d’assistir a les manifestacions per l’alliberament LGBTI quan fa uns anys l’Albert Rivera defensava que dir-li matrimoni a la unió homosexual generava tensions innecessàries.
Diuen que no secundaran aquesta vaga perquè hi ha qüestions ideològiques darrera. Sí, evidentment, el feminisme és ideologia i Ciutadans no són els nostres companys de lluita sinó els nostres enemics de classe, de gènere i com a poble. No és casualitat que els seus amics del PP hagin estat al seu costat a l’hora de criticar la convocatòria de Vaga General Feminista: deu ser per qüestions ideològiques.
Aquest 8 de març, les dones ens defensem juntes contra el patriarcat i el capitalisme i construïm un feminisme socialista als Països Catalans. La Vaga General també és autodefensa feminista.