Davant de l’augment de manifestacions feixistes i el debat generat al voltant de l’estratègia per combatre-les, Arran volem fer les següents consideracions:
El feixisme ha estat sempre el braç armat de l’Estat capitalista i patriarcal per arribar allà on aquest no és capaç d’arribar. Ha estat l’eina per aconseguir mitjançant la por i la imposició allò que no pot defensar-se amb arguments, com ara la Constitució del 78 o la Unitat d’Espanya. Ha estat l’escamot de xoc per tal de frenar la mobilització, per atacar aquells sectors de la societat més organitzats, per desviar la responsabilitat de les situacions de misèria que vivim la població dels grans propietaris i especuladors als «vagos y maleantes» o a les persones migrades o racialitzades.
Davant del desafiament al Règim del 78 que estem vivint des de ja fa uns anys arran de l’esclat de l’enèsima crisi del capitalisme, però especialment aquest darrer amb el qüestionament absolut del règim autonòmic, l’Estat espanyol busca protegir-se posant totes les seves eines en acció. En aquest sentit, és més evident que mai que l’Estat (des de tots els àmbits: partits polítics del règim, institucions judicials, sistema policial…) alimenta el feixisme amb discursos identitaris, propicia el seu creixement i li dóna carta blanca per actuar. Ho veiem amb l’augment de les mobilitzacions feixistes arreu dels Països Catalans, les quals són autoritzades, protegides per la policia i en què es cometen agressions que queden impunes judicialment. Un fet especialment visible quan, en canvi, trobem milers de persones encausades, ferides, empresonades o exiliades per qüestionar l’estat de les coses, ja sigui per ser independentistes, feministes, antifeixistes o senzillament ser joves d’Altsasu.
Com a reacció a això, des de diversos sectors de l’independentisme s’ha estès que l’estratègia davant d’aquestes mobilitzacions és evitar la confrontació i deixar-los fer perquè es vegi que estan sols i que quedin “en ridícul”, per evitar imatges de confrontació i no trencar mai amb la nostra imatge de gent pacífica. Discrepem totalment d’aquesta aposta. Perquè quedin sols i en ridícul cal ser moltes més que ells, multiplicar la xifra d’assistència a la manifestació de rebuig davant la seva, no pas deixar que es facin visibles i, a més a més de tenir la impunitat per part del sistema, tenir impunitat també per fer qualsevol cosa perquè nosaltres tampoc sortim a rebutjar-ho. No ser violentes no vol dir no defensar-se davant de les agressions que rebem, no donar imatges de confrontació no vol dir deixar que els feixistes campin lliurement pels carrers agredint a tota persona que es mostri diferent a la seva ideologia totalitària. Així, només permetem que creixi la por perquè les agressions augmentin, i que augmentin les agressions perquè aquestes tinguin absoluta impunitat. Al feixisme no se li ha de regalar ni un mil•límetre de res, perquè si no se’ls barra el pas van avançant.
L’única manera de fer-hi front és confrontar-lo: confrontar-lo amb les idees, per suposat, però també caldrà posar-hi el cos. No podem quedar-nos quietes i deixar-los aire perquè creixin com ho estant fent a altres països europeus. No podem quedar-nos quietes fins que haguem de lamentar una nova agressió, fins que haguem de tornar a plorar alguna companya assassinada a mans del feixisme. No pot haver llibertat d’expressió per aquells que fomenten l’odi, el racisme, el masclisme o la xenofòbia. Ni podem esperar que siguin més per a reaccionar, cal ofegar el feixisme i no donar ni un minut més que es faci més fort.
Per tot això, malgrat que creiem que TV3 és una televisió que ha criminalitzat sovint tot el moviment popular, que ha invisibilitzat la pobresa i exclusió social que genera aquest sistema, que ha tractat els feminicidis sense una perspectiva feminista necessària, i moltes qüestions amb què no podem estar d’acord, no podem deixar que la crítica ens freni a l’hora de combatre el feixisme i, per tant, cal que sortim a defensar la televisió pública en català i que sortim als carrers a combatre el feixisme i el seu identitarisme aquest diumenge.