Les lluites de les veïnes de cada poble i barri són la mostra més clara que el model turístic no beneficia la majoria de la població. La gent s’ha organitzat per rebutjar un model que ens perjudica, que està dissenyat únicament i exclusiva en base als interessos econòmics de la classe que ens explota, d’una minoria a qui no li importa si hem de marxar de casa nostra, si treballem infinites hores per sous de misèria, o si l’impacte ambiental posa en risc qualsevol possibilitat de futur.
No és un problema aïllat. El sistema capitalista i patriarcal són l’arrel d’on parteix aquest turisme que atempta contra la vida de les persones, i per tant, només podrem acabar amb aquestes problemàtiques si tallem d’arrel amb el sistema. Un sistema que avantposa els interessos d’una minoria per sobre dels de la majoria, que se serveix del treball encara més precaritzat de les dones, de les persones migrades, que explota el territori com si fos la seva propietat. Una minoria que no mira més enllà de la vida de luxe que la indústria turística els genera. A costa de tot i de tothom.
El turisme genera feina, és clar, però no podem basar la nostra economia en un sector finit, insostenible, i no ho podem fer sense miraments. Les condicions laborals de les persones que treballem en el sector turístic són extremadament precàries, com exemplifiquen la restauració i les netejadores d’hotels: feines en negre, jornades infinites i hores no pagades, assetjament a la feina, sous de misèria… Moltes joves ens veiem abocades a aquestes feines, i veiem desaparèixer els nostres drets sota la coacció que si nosaltres no volem treballar-hi, ja vindrà un altre que acceptarà les condicions.
El turisme genera beneficis, és clar, però per a qui van aquests beneficis? Els propietaris cada cop poden cobrar més diners pels habitatges que lloguen, i la gent que hi viu cada cop té més dificultats per pagar aquests preus. Així ens fan marxar de casa nostra i destrueixen el teixit dels pobles i barris, el teixit de les xarxes de suport en les cures que hi puguin existir, destrueixen la comunitat per fer-nos a totes individus aïllats, sense connexió amb el territori ni amb la gent que ens envolta. Converteixen els barris i pobles en parcs d’atraccions on poder anar a passar-s’ho bé uns dies, però on és impossible viure-hi, on no hi ha identitat ni queda res d’allò construït col·lectivament durant generacions.
El turisme és el potencial econòmic de moltes ciutats, però l’impacte que genera a nivell ambiental no es pot anar augmentant per sempre més ni es pot mantenir a aquests nivells, perquè el territori no té la capacitat de sostenir-lo. Com allò que beneficia a tan poques persones pot malmetre allò que hauria de ser un bé comú tan preuat com són els recursos de què disposem? No podem basar l’economia en el turisme igual que no tenia cap sentit basar-la en la construcció. Ni podem deixar a les lleis del mercat qüestions tan bàsiques com el dret a l’habitatge.
Cal que posem la vida al centre, és a dir, els interessos de la majoria de la població, que han de ser el criteri front a qualsevol debat sobre el turisme. A qui beneficia i a qui perjudica aquest model? Com dèiem, que uns pocs passin per davant de tantes és una característica pròpia del sistema i, per tant, per poder fer prevaldre els interessos populars i garantir feines i habitatges dignes i un model que respecti el territori, l’única manera és la superació del sistema patriarcal i capitalista.
Per això, des d’Arran apostem per la construcció del socialisme i el feminisme als Països Catalans, però entenem que calen unes mesures d’urgència, una proposta de mínims que ajudi a pal·liar els efectes devastadors del model turístic actual mentre es pugui fer un debat amb totes les plataformes veïnals, col·lectius ecologistes, assemblees de barri, etc. perquè decidim col·lectivament quin és el model turístic que volem:
- Aturar de forma immediata l’emissió de llicències d’activitat per a hotels i empreses vinculades al turisme, fins i tot d’aquelles que siguin en tràmit, i iniciar un procés de debat públic sobre com avançar cap a un model de turisme sostenible a nivell ecològic i social.
- Prohibir de forma immediata l’activitat de les empreses relacionades amb els pisos turístics, com per exemple Airbnb, així com regular el preu de l’habitatge i adquirir-ne un ampli parc públic, per tal d’assegurar el dret a un habitatge digne per a tothom.
- Reduir i limitar el nombre de creuers que arriben als diferents ports dels Països Catalans.
- Millorar les condicions laborals, augmentar i controlar els salaris, acabar amb el treball en negre així com amb les externalitzacions en les empreses relacionades amb el turisme, a través d’una aposta forta i real pel control i per la inspecció de treball, la transparència, la participació de les treballadores en la gestió de les empreses, i el foment del cooperativisme. Especialment pel que fa als convenis de les cambreres de pisos d’hotel i altres treballs feminitzats, que es troben en un punt de precarització extrema.
- Augmentar els impostos a les empreses del sector turístic i destinar la recaptació a diversificar l’economia per tal d’avançar cap a la sobirania econòmica.
- Expropiar les principals empreses i actius turístics del país com poden ser els diversos ports esportius, hotels com el Vela o Las Arenas, o parcs temàtics com Port Aventura, posant així els beneficis econòmics que generen al servei de tota la població.
Des d’Arran, a més, animem a les joves, i a totes les persones, a unir-se a la lluita contra l’actual model turístic, i especialment, a participar de les diferents entitats i plataformes ciutadanes i veïnals que dia a dia lluiten contra la massificació turística i pel dret a la ciutat, ja que només amb la lluita i l’autoorganització popular aconseguirem que no ens facin fora dels nostres barris, que ens paguin el que ens pertoca per les feines que fem, i construirem entre totes un model turístic compatible amb una vida digna.
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, juny de 2018.