Als Països Catalans, sota les dinàmiques patriarcals i capitalistes en què vivim, ens segueixen discriminant pel nostre gènere i per la nostra sexualitat, ens segueixen explotant com a persones de classe treballadora, i tot pel seu benefici. Les persones LGBTI ens veim exposades no tan sols a una discriminació per l’opció sexual que practicam sinó, a més a més, relegades laboralment per motiu d’aquesta. Patim violència patriarcal per ser, estimar i follar com volem i violència per part del capitalisme per ser treballadores, violències que s’entrecreuen en l’aliança sistèmica que representen els dos models.
Ens trobam desemparades institucionalment, discriminades estructuralment i violentades diàriament. Assistim a un rentat de cara institucional que pretén fer-nos creure que no cal lluitar més, mentre veim que o bé no es legisla o bé no es despleguen lleis que acaben sent paper mullat per tapar la falta de determinació política real. Veim també com ens acomiaden de la feina quan, malgrat les dificultats socials per fer-ho, exposam la nostra sexualitat, com no ens donen feina per ser trans, o com ens sexualitzen i ens tracten com a éssers estranys. Encara passam por per mostrar en públic que no som heterosexuals, perquè el sistema necessita la família tradicional per sustentar-se i posarà totes les eines que pugui contra aquelles que la posin en dubte.
De la mateixa manera que s’intenta evitar que es posi en dubte el sistema patriarcal. El capitalisme pretén absorbir la lluita d’alliberament sexual i de gènere i fer-ne un mercat, però en cap cas ens serveixen les esferes d’alliberament sexual si formen part de les lògiques capitalistes, ja que no podem ser lliures si no és en igualtat, una igualtat que passa per lluitar en contra de la discriminació i explotació per raons d’opció sexual, de gènere i de classe. Els fruits del ja conegut capitalisme rosa emparen tan sols sectors socials que poden permetre’s el luxe de recrear espais aliens a les dinàmiques socials, a les preocupacions laborals. Aquests, indiscriminadament, són classistes. No podem parlar d’alliberament si aquest no és total i no ho pot ser si la lluita per assolir-lo no té a primera plana de demanda els obstacles contra els quals ha de lluitar la classe treballadora. L’alliberament sexual i de gènere ha de passar per l’alliberament de classe.
Precisament conscients d’aquesta necessitat, prenem aquest 28 de juny amb orgull de saber-nos lluita i de saber-nos carrer. Un orgull que pren la bandera de la lluita LGBTI sempre sota la consciència de classe. Avui ens alçam combatives i ens recuperam com a figures presents al llarg de la història, posam a primera plana activistes pels drets socials i l’alliberament sexual i de gènere que han marcat el nostre passat per avui fer-nos conscients de la necessitat de revertir el present i guanyar el futur.
***
Esquerra Independentista, juny de 2018