Avui 2 de novembre hem conegut els escrits d’acusació de la Fiscalia espanyola i de l’advocacia general de l’Estat en relació al judici contra el fets de la tardor passada que es celebrarà a principis del 2019 i pel qual hi ha preses, exiliades i represaliades polítiques.
Els més de 170 anys de presó que s’exigeixen, les desenes de milers d’euros en multes exigides i les llargues penes d’inhabilitació continuen la ignomínia de l’historial repressiu de l’Estat espanyol contra el dret a l’autoderminació del poble català.
En definitiva, avui constatem el que fa mesos que sabem: l’Estat no afluixa, l’Estat busca venjança, l’Estat vol atemorir el conjunt de la població. El nou govern del PSOE no ha portat ni portarà cap canvi en la política repressiva de l’Estat, i per això cal que tinguem més clar que mai que no es podrà negociar res més enllà d’una rendició a la que ni nosaltres ni el conjunt del poble no estem disposades.
Dit això, i abans de continuar amb les nostres propostes polítiques per fer front al judici, volem tornar a reivindicar la nostra solidaritat amb totes les preses, totes les exiliades i totes les represaliades polítiques. Amb totes.
Ens trobaran a peu de canó per defensar la seva llibertat, el seu retorn i en definitiva, l’arxivament de les causes per les quals pateixen en carn pròpia les urpes d’una repressió que té voluntat d’alliçonament col·lectiu. I com que no podem esperar res de la (in)justícia espanyola, sabem que això depèn única i exclusivament de nosaltres i de la nostra resposta. Només la independència obrirà les portes de les presons. Només la mobilització popular permetrà exercir el dret a l’autodeterminació.
És per això que ens sumem a les moltíssimes veus, fins i tot de les pròpies preses i exiliades, que exigeixen que les preses no siguin moneda de canvi de res. És imprescindible que l’independentisme no rebaixi la seva posició: la llibertat de les preses no es pot canviar per la llibertat del poble. Seria un error i una traïció històriques. No podem permetre que la força del passat octubre continuï aplanant al camí del pacte per a una refundació autonòmica de l’Estat.
Amb tot, és imprescindible que des d’avui mateix, treballem sense descans per articular les bases d’una mobilització popular contundent i sostinguda que interpel·li al conjunt del moviment popular i situï la defensa de les llibertats col·lectives al centre del debat.
Hem de protagonitzar una mobilització que no es circumscrigui en la lògica del que l’Estat consideri il·legal o violent, sinó en la lògica del que nosaltres considerem legítim i necessari en aquest moment de la història que ens ha tocat viure. Si protestar pel dret a l’autodeterminació és un delicte violent de rebel·lió: rebel·lem-nos sense por.
I fem-ho juntes: és més important que mai que la base d’aquesta mobilització traspassi les fronteres de l’independentisme, però també les fronteres de la comunitat autònoma de Catalunya: obrim l’escletxa de l’alliberament arreu dels Països Catalans.
Recordem que la repressió de l’Estat s’executa contra el dret a l’autodeterminació del poble català, però també contra la llibertat d’expressió i de protesta, la llibertat sindical, la lluita feminista, l’antifeixisme… Recordem les joves d’Altsasu, recordem l’AlFREEdo, el Jorge de Mortalaz, l’Adri i la Tamara, en Valtònyc, les sindicalistes andaluses preses, les centenars de represaliades dels CDR, les feministes encausades durant la Vaga General del 8M, les investigades dels Primers de Maig, les encausades de la seu del PP…
Per tot això, cal convertir el judici que es celebrarà a principis de l’any vinent en un moment per fer descarrilar la locomotora repressiva de l’Estat, per impedir-ne una refundació i en definitiva, per desestabilitzar-lo i posar-lo entre l’espasa i la paret. Fem-ho a les sales de judici del Tribunal Suprem, però fem-ho sobretot on hem après a ser poble: als carrers, aturant-ho tot.
Transformem la indignació d’avui, en l’espurna de la revolta col·lectiva que cremarà demà.
Organitzem-nos per plantar cara, plantem cara per guanyar!