Aquestos darrers anys el govern francès ha volgut seguir amb la política neoliberalitzadora amb les reformes antisocials de Macron, que han tingut una resposta clara al carrer: milers de persones s’han manifestat constantment contra aqueixa política i els ha plantat cara amb mobilitzacions i vagues com la de les treballadores del ferrocarril. Aqueixes lleis obliguen el jovent a viure en precarietat i misèria, i fan accentuar i perpetuen encara més les desigualtats socials. Com a resposta, la classe treballadora catalana ha omplert els carrers de Perpinyà i de molts vilatges de la Catalunya Nord per defensar els serveis públics i els drets laborals per a tothom.
La tendència neoliberal del govern de la República ve marcada per les pautes imposades per la Unió Europa, una institució imperialista i capitalista que nos pretén aniquilar com a poble i silenciar com a classe. Només amb l’autodeterminació i l’assoliment del poder per part de la classe treballadora, podrem garantir els drets socials, polítics i nacionals sense haver de nos subordinar als interessos del capital imposats per la Unió Europea i maquillats per l’Estat francès. La Unitat Popular ha de seguir teixint a cada barri i a cada vilatge la seua veu: amb l’organització popular es podran vèncer les polítiques capitalistes, el feixisme i racisme de Le Pen, i la societat masclista, LGTBI-òfoba i patriarcal.
L’Estat francès, estratègicament, ha volgut enfrontar la classe treballadora de les nacions sense estat amb qüestions terminològiques, imposant una divisió administrativa que no nos reconeix com a País Català i nos allunya de la identitat que tenim com a catalanes que sem. Direm ben alt i ben clar que sem Catalunya, que sem Països Catalans. Cada 7 de novembre commemorem la imposició del tractat dels Pirineus i any rere any sortim als carrers per dir que no volem cap frontera, que l’esborrarem, que l’Albera és la cremallera que nos uneix, pas un mur que nos separa.
La República Francesa és pas un estat de drets i llibertats com nos volen fer creure. No ha reconegut ni ha donat suport als moviments per la llibertat de la Catalunya sud ni s’ha solidaritzat per alliberar les preses i exiliades polítiques catalanes. L’Estat francès n’és còmplice. Els seus aires colonials també han fet silenciar el poble cors per tal que no pugui decidir el seu futur i ha marcat la seua estratègia més convenient per enganyar el poble de Nova Caledònia amb una consulta interessadament organitzada. Plantarem cara a aquest estat que no nos reconeix com a poble, un estat que aboleix i persegueix la nostra llengua, nos hi seguirem encarant fins que no nos puguem alliberar com a classe i com a dones, fins que no tombem el feixisme i el racisme, i fins que no tinguem uns barris pensats per a la gent i no per al turisme.
Sem l’herència dels angeletes de la terra que varen fer tremolar França al segle XVII, de les refugiades vingudes d’arreu del món a les comarques nord-catalanes perquè aquí volem acollir, sem el relleu de les dones que han lluitat per tots els nostres drets i, avui més que mai, sem aquelles qui van amagar les urnes pel Primer d’Octubre i avançar en la lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. Sem les qui nos solidaritzem amb el sud, perquè per hi haver un sud hi ha d’haver un nord. I ho diem en català, perquè sem catalanes, i és la llengua comuna i que nos uneix com a poble.
Ni reformes antisocials, ni retallades nacionals: sem el nord de la brúixola, sem Països Catalans!
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 7 de novembre de 2018