Dir que existim sona a evident i a poc. Però avui, dia 26 d’Abril, dia per la Visibilitat Lèsbica, cal que ho repetim perquè sovint sembla que no sigui així.
I per què volen invisibilitzar-nos? Perquè ser lesbianes posa en dubte tot el sistema patriarcal: demostrem que no necessitem els homes per mantenir-nos econòmicament, per realitzar-nos emocionalment, ni per gaudir sexualment. Al sistema que basa l’explotació de les dones en la seva capacitat reproductiva i que necessita la família nuclear burgesa per mantenir-se té en un dels seus pilars l’heterosexualitat obligatòria li suposem un perill. El patriarcat pretén amagar la nostra capacitat de gaudir sexualment com a dones, d’apropiar-nos del nostre propi plaer. I per això necessita invisibilitzar les nostres relacions, perquè el que fem no és considerat “sexe”, sinó una altra cosa, ja que “sexe” només és aquell en què participa un home.
I encara i que sembli que el sistema s’adapti, que ara la reproducció sigui possible sense les relacions heterosexuals, aquest sistema no deixa només de vestir-se de tolerància acceptant un nivell de dissidència sexual tolerable però sense modificar les bases de la nostra opressió. I només són algunes de nosaltres les que la societat de consum absorbeix i converteix en respectables, però mai som les pobres; les gordes; les poc femenines; les negres; o les trans sinó les que encaixen en uns canons patriarcals i capitalistes.
L’existència lesbiana és amagada, invisibilitzada i menystinguda tant per la societat capitalista i patriarcal que ens envolta i que també s’ha reproduït sovint en la lluita per l’alliberament sexual i de gènere en què en els seus col·lectius també hi han reproduït aquestes dinàmiques patriarcals en què ells com sempre han estat els protagonistes, igual que es reprodueix a les organitzacions que es volen transformadores. No és casualitat que quan parlem de gais parlem d’orgull i que quan parlem de lesbianes, parlem de visibilitat; continua sent necessari que ens visibilitzem en un món que ens fa invisibles, que ens oculta que ens amaga. La paraula fins i tot tira enrere, fa bola; lesbiana, bollera. Ens apropiem de l’insult i el fem nostre per reivindicar que sí que som bolleres i que per nosaltres és un orgull.
Reclamem el nostre espai com a lesbianes feministes, el nostre paper com a punta de llança en la lluita contra l’homofòbia i la violència que desferma però també contra el patriarcat del qual l’homofòbia no deixa de ser una conseqüència. Nosaltres volem trencar amb tot això i entenem que com a lesbianes declarem, per ser com som, la guerra al patriarcat. Per ser com som, demostrem que una alternativa a l’heterosexualitat obligatòria, que ens ofega a les dones, és possible. Que podem construir relacions diferents, lliures de dominació en què els homes no són necessaris.
Aquest 26A, fem-nos visibles, demostrem que existim, que resistim i que lluitem.
Aquest 26A passem de l’existència a l’orgull.