La nit del 23 de juny els carrers de viles, pobles i ciutats dels Països Catalans s’omplen de foc i cultura popular. Des de les festes de Perpinyà, les fogueres d’Alacant, la Flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu, fins a les revetlles populars al Principat i el País Valencià.
El foc, com a element central de la diada, esdevé símbol de resistència i persistència d’un poble amb anys d’història i lluita que, malgrat tot, no aconsegueixen esborrar. Hem resistit i seguim resistint a l’ocupació dels estats espanyol i francès i al seu afany per silenciar un poble que des de fa més de 300 anys lluita per tornar a ser, per tornar a viure.
Les celebracions de Sant Joan com a expressió de cultura popular, així com tots els fronts de lluita oberts arreu de la nació són fenòmens que dibuixen el mapa dels Països Catalans. Perquè els Països Catalans es construeixen amb totes les lluites que els travessen; a cada lluita, a cada poble.
Som el poble del foc i la rauxa, de la lluita i la resistència. Som Països Catalans, terra de lluites. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.