Ahir vam viure una nit de resistència popular i violència policial intolerable a Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona i, dilluns, l’ocupació durant hores de l’Aeroport de Barcelona també marcada per la brutalitat policial. L’única violència, la de la policia. Càrregues, projectils de FOAM, bales de goma prohibides i carrusels amb furgons al crit «Veniu amb nosaltres, som gent de pau!», ulls perduts, centenars de ferides, desenes de detingudes. Tot això amb un Govern que tanca files amb els Mossos i criminalitza manifestants que es protegeixen de la violència i que exerceixen, en tot cas, legítima autodefensa. Recentment hem conegut que demana presó amb fiança per quatre persones detingudes ahir a Barcelona. Exigim la dimissió del conseller Miquel Buch; la dissolució de la BRIMO i la UIP; i la retirada de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional dels Països Catalans.
Gràcies a les barricades, amb foc o sense, milers de persones, moltes d’elles joves, hem aconseguit manifestar-nos i exercir el nostre dret a protesta plantant cara i protegint-nos de la violència policial. Durant mesos el jovent hem hagut de sentir “on érem?”: som als carrers i se’ns criminalitza. El debat de la violència és intencionat i pretén criminalitzar-nos. Som poble rebel, la rosa de foc no claudica.
Les darreres mobilitzacions han de marcar el camí per totes les que vindran; resposta massiva, contundent i desobedient. Assemblees a les places de cada poble, barri i comarca. Organització i lluita als carrers per desbordar-los. Fa olor a tardor del 2017, però aquest poble ja no és el mateix. Després de dos anys d’aprenentatges col·lectius, d’organització i mobilització som més capaces i fortes de fer front a qualsevol embat repressiu
La resposta a les sentències i la repressió que s’està generant arreu del Principat, també amb mostres al conjunt dels Països Catalans, és l’expressió de la lluita de classes a la nostra terra, com ho són la desena de desnonaments aturats als barris cada dia o les respostes del moviment feminista a les violències masclistes. Això és la construcció de la Unitat Popular, aquest és el nostre horitzó.
Seguim responent a la injustícia i la repressió, seguim als carrers. Perquè la lluita és l’únic de camí. No claudiquem, avancem!