Aquest any afrontem un 9 d’Octubre marcat per la situació de pandèmia provocada per la Covid-19 i una crisi econòmica que afecta i afectarà amb duresa la classe treballadora dels Països Catalans. Les dues crisis que estem vivint estan mostrant uns efectes especialment cruels sobre els sectors més vulnerables de la nostra societat, en gran part a conseqüència de les grans retallades que es dugueren a terme durant l’anterior crisi. Amb uns serveis públics privatitzats i infrafinançats, i amb treballadores mal pagades i faltades de tota mena de recursos, no existeixen dics que contenguen l’atac de capitalisme contra les vides de les classes populars.
Els suposats governs del canvi, com també el govern efectiu i el gobierno més progressista de la història a l’estat espanyol, han mostrat una vegada més que les polítiques progressistes són completament ineficients si no capgiren les estructures del poder econòmic i social. Només permeten un repartiment d’engrunes que desapareixen ràpidament quan l’Ibex 35 o la UE toquen a la porta i posen, com sempre, els interessos de les empreses i les grans fortunes per davant de les vides de les persones. Després d’anys de govern del Botànic, es continua demostrant, dia a dia, que l’autonomia és una caixa buida d’eines i subordinada als interessos del capital i de l’estat espanyol. Al País Valencià s’ha seguit potenciant el monocultiu del turisme, i això ha generat més feines precàries, amb sous més baixos i una alta temporalitat. Amb aquesta nova crisi del capitalisme és l’hora de preguntar-nos quin futur volem per als Països Catalans: una resposta neoliberal, o bé començar a teixir un camí on el teixit productiu i els recursos estiguen al servei de les persones.
Venen temps en què ens tocarà tornar a lluitar pel més elemental, perquè, mentre l’economia capitalista ens impedeix tenir garantits drets com el pa, el sostre i el treball, l’extrema dreta reforça el seu discurs masclista, racista, catalanòfob i feixista. El règim del 78 reforça les posicions i les pràctiques de l’extrema dreta criminalitzant l’antifeixisme i el feminisme, com ho hem pogut veure aquestes darreres setmanes a València. Cal combatre des de la mateixa mirada el feixisme i el sistema econòmic i social que ells mateixos defensen. Per fer-ho, ens cal treballar des del moviment popular per desenvolupar les lluites socials i col·lectives que defensen el dret a la nostra classe a viure amb dignitat. I també unir les lluites sota la idea que podem canviar les coses, posar la vida al centre i construir vides que valguen la pena ser viscudes.
Ens toca mostrar que hi ha una altra manera de viure que implica posar l’economia al servei de la vida, per expropiar habitatges a bancs i grans tenidors i oferir-los a qui els necessite realment. Que implica tenir uns serveis 100% públics de titularitat i gestió, entendre que no podem viure del turisme i que no podem tenir les treballadores del camp cobrant misèries per alimentar la nostra gent. Implica dir clarament que les institucions autonòmiques no serveixen per a garantir vides dignes a les classes populars ni per a fer avançar en drets el nostre poble. Implica posar una estratègia al servei de fer caure el règim del 78 i totes les seues estructures classistes i antidemocràtiques, des de la monarquia i la judicatura fins als grans empresaris i sindicats venuts. Aquesta estratègia és la construcció de la Unitat Popular i l’exercici de l’autodeterminació als Països Catalans.
L’aposta de l’Esquerra Independentista no és la més ràpida ni la més fàcil, però és l’única que ens permet seguir treballant per un horitzó d’esperança per al País Valencià i per al conjunt dels Països Catalans. És la que situa, en el moment actual, el projecte de l’alliberament nacional com a indissociable de l’alliberament social, un projecte feminista per canviar-ho tot i un compromís antifeixista marcat a foc en la nostra memòria.
Als Països Catalans, hi ha una altra manera de viure. Independència · Socialisme · Feminisme· Països Catalans