A les portes d’una nova Diada Nacional de Catalunya Nord, tres elements fonamentals marquen l’actualitat política de la nostra nació sota domini francès. A part de la greu crisi sanitària i econòmica que ha provocat i precipitat la Covid-19, per primera vegada viurem una Diada Nacional amb un alcalde obertament feixista a Perpinyà, i finalment, la crisi política que viu l’estat francès dençà de les grans mobilitzacions de les armilles grogues.
Catalunya Nord es troba ara mateix sota queda, per les polítiques de control social que està duent a terme el govern de Macron amb l’excusa de la pandèmia. Tot i que el mes de març l’estat va suspendre el pagament de lloguers i serveis bàsics a les llars més necessitades, la realitat és que la tònica general ha estat de pèrdua de drets per a la classe treballadora, retallades socials i una clara cultura de la por contra el poble. Les victòries socials que les mobilitzacions de les armilles grogues varen guanyar contra el govern neoliberal només han estat pegats per a un territori cada vegada més empobrit i deixat de banda per part de les administracions públiques franceses.
I aquest abandonament cada vegada més clar de Catalunya Nord, juntament amb unes condicions de vida cada vegada pitjors dels nord-catalans i un projecte polític esgotat com el de la V República donen ales a l’extrema dreta. Aquestes ales han permès que Aliot arribi a ser alcalde de Perpinyà. Que aquest fet passi després d’un retrocés del Front Nacional demostra, com dèiem, que el model d’estat actual és incapaç d’integrar les reivindicacions socials de la població i fa més necessari que mai construir des de l’antifeixisme un front social que posi les condicions materials de vida de la classe treballadora al centre, dins d’un projecte polític de sobirania política i econòmica per a Catalunya Nord.
Les grans mobilitzacions de les armilles grogues aconseguiren aturar tot l’estat francès i assolir victòries socials contra Macron, però aquestes victòries no s’han materialitzat en un projecte polític emancipador ni a Catalunya Nord ni a cap part de l’estat francès, perquè la república francesa és irreformable, és una presó de pobles destinada a perpetuar el centralisme francès i el sotmetiment de la classe treballadora.
Davant d’aquesta realitat, a l’Esquerra Independentista ens toca defensar un projecte polític que pretén afrontar els problemes d’arrel de Catalunya Nord i oferir una resposta clara. Hi ha una altra manera de viure centrada a exercir l’autodeterminació als Països Catalans, entendre que l’alliberament social i nacional són indestriables, situar una aposta feminista entenent que és per canviar-ho tot i treballar des del compromís antifeixista per unir tota la classe treballadora en contra d’aquells que ens volen sotmeses.
Als Països Catalans hi ha una altra manera de viure
Independència · Socialisme · Feminisme · Països Catalans