Arribam a final d’any i, de nou, torna la Diada de Mallorca. Una diada marcada per la crisi sanitària i econòmica que ha caigut com una llosa damunt Mallorca i la resta de Països Catalans. De nou, també, es repeteixen les mateixes receptes: els sectors més vulnerables de la societat paguen els plats romputs del sistema capitalista patriarcal, que no pot, ni vol, aportar solucions a la majoria de la societat.
L’arribada de la pandèmia de la Covid-19 ha posat damunt la taula les contradiccions més fonamentals del sistema econòmic i social regnant a la nostra terra. L’expropiació de recursos privats, sobretot de la sanitat privada, era una oportunitat per millorar la gestió de la pandèmia. Malgrat que el sistema sanitari públic de les Balears no hagi arribat al col·lapse, hem vist com s’evidenciava la falta de capacitat d’intervenció. En lloc d’expropiar-la, s’ha pagat amb doblers públics el negoci de la sanitat privada, posant, una vegada més els interessos dels grans empresaris per damunt de les persones.
A més, la tensió provocada pels interessos de la patronal ha generat una exposició innecessària de la classe treballadora a focus d’infecció en els llocs de treball. D’aquí que en les xifres d’infecció de la malaltia també hi hagués un component de classe.
Concretament, si ens fixam en Mallorca i el conjunt de les Illes Balears, veiem com els efectes de la crisi econòmica i social s’han notat amb més rapidesa i evidència. Amb la caiguda d’un 30% del PIB i el bloqueig quasi complet de la principal activitat econòmica, el turisme, les dades de l’atur i de treballadores en ERTO s’han disparat amb més de 115.000 treballadores sense feina.
Ara, més que mai s’evidencia que el monocultiu turístic no només provoca una pressió humana gegant sobre la nostra illa, sinó també una dependència externa total, treball precaritzat o augment dels preus de la vida, entre d’altres. En aquest context d’evidència absoluta, el govern d’Armengol posa tots els ous al cistell del turisme. I sense cap mirament. Destina, així, doblers a l’embelliment de les zones turístiques, a la promoció de Mallorca i la resta d’illes com a destinació turística i condiciona els ingressos de la majoria de les treballadores a la temporada turística del 2021.
Mentrestant, la no tan nova esquerra de Podem i l’ecosobiranisme de MÉS desen el discurs de la diversificació econòmica i les polítiques valentes. Queden com a simple propaganda, sense voler admetre que han acabat comprant el marc mental econòmic de la dreta i que no fan més que “canyellisme” de rostre progre.
Però la pandèmia només ha estat la gota que ha fet vessar el tassó. Venim d’anys en què l’accés a l’habitatge és cada vegada més car. Anys en els quals la precarietat laboral no ha parat de créixer i anys en els quals s’ha demostrat que les polítiques d’aquesta autoerigida esquerra institucional i les tímides demandes d’un millor finançament no han servit ni per gestionar les engrunes de pa. Les condicions de vida de la gent de Mallorca no han millorat ni un pas. Davant aquest escenari, es fa més necessari que mai que plantegem l’alternativa de la Unitat Popular amb més claredat, tant en la proposta com en l’acció que l’acompanya.
La transformació econòmica que Mallorca necessita només es podrà donar mitjançant la planificació econòmica i la nacionalització dels sectors estratègics, tant dels que ofereixen serveis bàsics a la població com dels que més condicionen l’economia: el turisme. Només amb un control públic de tota la indústria turística i dels accessos d’entrada, ports i aeroports, podrem fer els canvis necessaris per desenvolupar una economia basada en la sobirania i el repartiment del treball i la riquesa.
Toca sumar tots aquells sectors socials que volem posar la vida al centre i entendre que això comporta necessàriament combatre i guanyar el sistema capitalista i patriarcal. Comporta tombar al règim del 78 i l’estat espanyol com a estructura que els garanteix. Comporta construir un bloc polític que possibiliti l’exercici de l’autodeterminació als Països Catalans. I per fer-ho, l’Esquerra Independentista hem de superar la por i l’aïllament que ens imposa el discurs de la por. Hem de ser capaces d’organitzar i coordinar la resposta col·lectiva perquè la transformació social no és una opció. És una necessitat.
Als Països Catalans, hi ha una altra manera de viure.
| _**Independència | Socialisme | Feminisme | Països Catalans**_ |