Des de l’inici de la pandèmia provocada per la COVID-19, les grans empreses farmacèutiques van començar una carrera contrarellotge per desenvolupar una vacuna que provés ser efectiva contra el virus, sabent que qui aconseguís la patent obtindria beneficis milionaris.
El 9 de novembre Pfizer i Biontech anunciaven un 90% d’eficacia en la seva vacuna, aconseguint dos dies més tard una compra anticipada de 300 milions de dosis per part de la Unió Europea. A l’Estat Espanyol, el ministre de sanitat Salvador Illa va anunciar que la campanya de vacunació començaria el 27 de desembre.
Avui, 3 dies més tard, Arran hem cregut necessari fer un seguit de consideracions al voltant de la vacuna, la seva distribució i gestió i el model de sanitat i farmacèutica que volem; totes elles sota la premissa de reivindicar el coneixement científic, el seu accés lliure i el seu ús per a l’interès i bé comú:
- La vacuna és una eina obtinguda per la ciència que hem d’utilitzar per aconseguir la immunitat col·lectiva de la COVID-19 i posar fi amb l’actual pandèmia. Vacunar-nos és cuidar-nos.
- La salut pública és col·lectiva: no hi ha marge per a creences individuals davant el deure de cuidar-nos contra una pandèmia de la qual la classe treballadora patim les pitjors conseqüències.
- No hem d’oblidar que el veritable enemic no és el virus, sinó el mode de producció, que va facilitar la seva entrada en contacte amb humans i esdevingués una pandèmia.
-
Cal lluitar contra el capitalisme i la seva relació amb la natura, basada en atemptar sistemàticament contra els equilibris ecològics perquè no es repeteixin més episodis de pandèmia.
- És imprescindible posar en marxa una farmacèutica pública per posar la investigació científica al servei de la classe treballadora:
1) Només així podrem reenfocar la investigació segons les necessitats de les persones, que les institucions públiques deixin de fer la feina bruta a la indústria farmacèutica privada perquè se n’enriqueixi.
2) Només així garantirem transparència, seguretat dels medicaments, afavorirem el control de preus, acabarem amb els desabastiments i farem possible l’expropiació de patents en cas d’emergència sanitària. La vacuna ha de ser universal, no pot ser per a uns pocs.
- No podem permetre que es reprodueixin les lògiques capitalistes en el subministrament de la vacuna, especialment quan una part important del seu finançament ha estat públic:
1) Ha de ser gratuïta i distribuïda segons criteris sanitaris, i no pas pel poder adquisitiu, en tot el procés de vacunació. La sanitat privada no ha de poder-se’n enriquir com succeeix amb les proves PCR.
2) Ha d’arribar arreu del món per ser efectiva davant d’una pandèmia mundial. La indústria farmacèutica no ha de poder bloquejar la seva distribució als països amb menys capacitat econòmica amb l’únic objectiu de treure’n grans beneficis.
3) Ha d’utilitzar-se amb transparència total i un control rigorós de les dades sobre l’eficàcia de la vacuna.
- La campanya de vacunació ha començat en les residències públiques, que ara són el focus d’atenció i també un escenari mediàtic utilitzat per representants de governs i institucions per millorar la seva imatge. Sobre això, considerem necessàries dues principals consideracions:Les residències estan en situació d’emergència a causa de la gestió de la crisi pandèmica, destacant nombrosos casos de negligències i manca d’actuació. Tot això, en un context on la gran majoria de places son en mans privades.
1)Les residències estan en situació d’emergència a causa de la gestió de la crisi pandèmica, destacant nombrosos casos de negligències i manca d’actuació. Tot això, en un context on la gran majoria de places son en mans privades.
2) Les condicions laborals de les treballadores de residències que lluiten en primera línia d’intervenció contra la pandèmia. Situant la problemàtica en un context general d’agudització de la crisi de cures, on l’esfera privada, comunitària o púbica no pot assumir les tasques que fan possible la reproducció de la vida sota les condicions imposades pel capitalisme patriarcal.