Com hem anat veient durant els últims mesos, l’ofensiva dels Estats espanyol i francès contra la llengua catalana no cessa: la sentència del 25% de castellà a les escoles al Principat de Catalunya és l’última estocada del nacionalisme espanyol, però podríem parlar també de la Llei del Plurilingüisme al País Valencià o la limitació del 50% de classes en català a les Illes. És evident, doncs, que som davant d’un conflicte lingüístic entre una llengua dominant, el castellà, i una llengua minoritzada o subordinada, que és el català.
Així, l’Estat espanyol intenta imposar aquesta llengua dominant eliminar la llengua minoritzada d’aquells espais on té més presència, com és el cas del català en l’ensenyament. L’objectiu és clar: eliminar qualsevol element de resistència que suposi un fre als interessos de les classes dominants espanyoles en el seu intent de subordinar i homogeneïtzar la nostra classe sota la seva idea de “nació unida”.
Davant d’això, al Principat de Catalunya el govern d’Esquerra i Junts, lluny de desobeir la sentència, acorda de la mà del PSC i els Comuns reconèixer el castellà com a llengua d’ús “curricular i educatiu”. És a dir, obren la porta a la bilingüització de l’escola i, per tant, a empetitir l’espai del català, com ja ha succeït al País Valencià o a les Illes, i a fer-lo més prescindible allà on gaudia d’una funció pròpia important. És una llei que, juntament amb la sentència, estronca amb una reivindicació i una victòria històrica de la classe treballadora del Principat: la immersió lingüística com a eina que ens permet aprendre un mateix idioma, beure d’una mateixa història, tradició, cultura i lluita, i interl·locutar-nos com a iguals en el dia a dia sense renunciar a altres llengües que ens siguin herència. Així doncs, defensar la cohesió de la nostra classe és també defensar l’escola en català.
Amb tot, el jovent de l’Esquerra Independentista ho tenim clar: organització, mobilització i lluita per la llengua.
La llengua catalana és l’eina amb què volem cohesionar el nostre poble i la nostra classe. L’alliberament social i nacional de la classe treballadora vindrà acompanyat de l’alliberament del català com a llengua minoritzada i subordinada. Lluitar en català, crear contrapoder revolucionari en la nostra llengua, és l’única via per la qual aconseguirem construir-nos com a poble i com a classe.
La imposició del castellà als Països Catalans, tot i semblar una estratègia política passiva, suposa la voluntat activa de l’Estat espanyol de fer desaparèixer el català i, per consegüent, desarticular la nostra lluita. En maquillar el bilingüisme com un fenomen natural, permetem de manera passiva que passi allò que realment és el bilingüisme en el context dels Països Catalans: l’establiment de la llengua més forta per davant d’aquella que no té les eines per defensar-se. És a dir: la normalització del conflicte lingüístic i d’un procés de substitució del català encetat.
És per això que el jovent de l’Esquerra Independentista hem de fer front a qualsevol retrocés del català, com ara el que suposen la sentència del 25% i el reconeixement per llei del castellà com a llengua d’ús curricular de l’escola. La defensa del català és totalment legítima i necessària, i des d’Arran l’entenem com un dret essencial tant per a les joves com per a tot el poble treballador català.