Dimecres 8 de febrer, 6 militants de l’assemblea de Pla i Urgell van ser detingudes i traslladades a la Comissaria Provincial de Lleida per la Policia Nacional. Sense previ avís ni notificació de cap causa repressiva oberta, les militants van passar la nit a Comissaria. No va ser fins dijous que, un cop posades en llibertat, vam saber que la Policia Nacional havia estat seguint-les i investigant-les durant un any i, ara, volia imputar-los diversos delictes.
Feia temps que no es vivia un cop repressiu on es detenien militant sense previ avís, fent ús de desenes de policies de paisà que es mobilitzaven des del Vallès Occidental fins a les terres de Ponent. Aquest tarannà a l’hora d’actuar per part de la Policia Nacional forma part d’un nou cas de persecució política i policial cap al jovent de l’Esquerra Independentista.
Venim d’uns anys molt agitats, de conflicte social i esclats de ràbia als carrers. Ara, pot semblar que el context està calmat i que la violència dels cossos i forces de seguretat ha minvat, però l’Estat i el Règim del 78, lluny de trobar-se febles, no han deixat de fer ús de tota la maquinària repressiva. Saben quina tecla tocar en cada cas, com posar-nos difícil la resposta i com evitar que una actuació excessiva els deslegitimi més que la por que pretenen infundar. Aquesta no només és cap a les encausades, sinó cap a tot l’entorn mobilitzat o susceptible de fer-ho en un moment de crisi sistèmica com l’actual on tornen a revifar les ganes de mobilitzar-nos.
En un moment de crisi com l’actual es reforça el paper autoritari de l’Estat que, a través d’idees com una suposada “pau social” on el conflicte és l’excepció, tracten de disciplinar a un jovent que planta cara. Un jovent que s’organitza perquè no està disposat a jugar sota unes regles amb les quals sempre perd i que pren la política com una eina per canviar-ho tot.
Aquest grup de militants fa més d’un any que estan sent investigades. La Policia Nacional ha decidit mirar-se amb lupa cada actuació per imputar-nos qualsevol delicte que sigui possible: integració en grup criminal, delicte contra el medi ambient, danys, desordres públics, furt, incendi, delicte contra la integritat física i, que no falti, ultratge a Espanya. Pel mig, en la trama burocràtica del dia 9 de febrer, ens vam trobar com es demanava a les 6 militants per part de la Policia Nacional als Jutjats ordres d’entrada i registre al domicili. Un intent que ni Fiscalia ni la jutgessa d’instrucció van prendre en consideració i que només és era un intent més de desmobilitzar-nos.
Com a organització juvenil no podem restar quietes davant el procés judicial que s’inicia des d’ara mateix. El judici és el seu camp de joc i nosaltres tenim que no hi haurà connivència ni obediència en aquesta partida, plantegem des d’aquest dissabte una resposta de ruptura perquè el que ha succeït aquests dies no és un fet aïllat, ni només simptomàtic. Es tracta d’una meticulosa trama contra tota una assemblea.
És per això que convoquem una manifestació amb el suport del moviment popular de Lleida aquest dissabte dia 11 de febrer al vespre. Són temps de crisi i les organitzacions revolucionàries suposem una amenaça per al statu quo. Que l’augment del malestar i que tot l’embat repressiu tinguin per resposta la més immensa solidaritat amb les represaliades arreu i suposin una major organització del jovent treballador. La infiltració d’un Policia Nacional la Cinètika i la resposta de les dues manifestacions convocades, l’intent de desnonament de la Gaietana aturat gràcies a 200 persones, el judici del cas d’Olzinelles suspès fa dues setmanes després d’una gran manifestació per Barcelona després que abans ho hagués estat el de 8 mil motius, militants que han aconseguit difondre i arrelar el seu cas a desenes de llocs dels Països Catalans… demostren que el canvi, el conflicte i la revolució tornen a estar a l’ordre del dia i no només estan ells movent fitxa.
Vehiculem la ràbia que hem sentit avui, però també quan s’han fet públiques les infiltracions de la mateixa Policia Nacional al moviment popular i a l’Esquerra Independentista, quan demanen presó a companyes del moviment per l’habitatge, feminista o ecologista, quan ens colpegen amb les porres… vehiculem tota aquesta ràbia perquè la necessitarem per enderrocar el sistema vigent.
Elevem la situació més enllà dels nostres cercles polítics, donem-li una dimensió i abast que vagi més enllà d’una sola localitat i portem la crida a aquesta convocatòria a cada racó dels Països Catalans. Que quedi palès que hi ha una organització juvenil i un moviment popular fort a Ponent que no retrocedeix i que davant cada onada repressiva respon i escampa més la cultura i la solidaritat antirepressiva pel territori.
Contra els seus cops més lluita, seguim dempeus i estenem la solidaritat!