Fa mesos que les joves ens ofeguem: tenim feines precàries – les que en tenim – que no ens permeten pagar la llum, el gas, el lloguer o fer la compra. Cada cop se’ns fa més difícil emancipar-nos, creix la sensació d’inestabilitat i les nostres expectatives de futur es redueixen a zero. El jovent, i el conjunt de classe treballadora, ja estem pagant les conseqüències d’aquesta crisi econòmica i ecològica:
Parlem de la inflació desbocada dels últims mesos, de la pujada de preu dels aliments i subministraments més bàsics. Però també parlem que fa setmanes que no plou, creix el risc d’incendis arreu del territori i els efectes del canvi climàtic es fan cada cop més evidents. En aquest context devastador, la resposta dels governs autonòmics i estatal ha estat, un cop més, posar per davant les comoditats d’uns pocs rics per sobre de les necessitats de la majoria. Mentre s’apel·la a la responsabilitat individual i s’apliquen restriccions d’aigua per a la pagesia; camps de golf, hotels de luxe i altres instal·lacions al servei del turisme segueixen a ple rendiment.
Fa anys que els Països Catalans s’han convertit en un nínxol de mercat per al turisme mundial i les institucions, lluny de frenar aquest model insostenible, continuen promovent-lo amb macroprojectes que destrossen el territori: Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu, hidroelèctriques a la Vall Fosca, macrocentrals a Vinalopó, HardRock a Tarragona, ampliació de l’aeroport de Palma o el resort turístic de la Marina Alta; entre tants d’altres. Un model que ens condemna a la misèria, a feines precàries i temporals que ens expulsen del territori.
La nostra generació ja vam patir, de manera més o menys directa, les conseqüències de la crisi financera del 2008. 15 anys més tard, i després d’una pandèmia on la capacitat de recuperació econòmica ha estat mínima, veiem com les condicions de vida de la classe treballadora no han deixat d’empitjorar. Les joves ens hem convertit en un dels col·lectius més vulnerables de la societat. No per casualitat, sinó que l’Estat ens fa servir de para-xocs en les primeres onades de la crisi: per ells, les joves som un sector prescindible, que sempre pot “tornar a casa els pares” i sobreviure amb poc. I mentre nosaltres continuem patint per arribar a final de mes, per les altes temperatures o per quin futur ens espera, hi ha qui continua vivint amb tots els luxes.
Són les grans empreses, la burgesia, les que continuen contaminant i destrossant la nostra terra per generar beneficis milionaris: Repsol, Endesa, Mercadona,… totes elles han arribat a augmentar els seus guanys en plena crisi, arribant a conquerir beneficis superiors als prepandèmics.
Sabem del cert que la crisi té el seu origen en la mateixa relació del mode de producció capitalista amb la natura, el qual no respecta els límits biofísics del planeta en cap dels recursos naturals que n’extreu per mantenir-se: combustibles, aigua, minerals… És per això que sabem que la solució no la trobarem dins el mateix sistema capitalista.
No hi ha sortida digna a la crisi, però sí alternativa. I, per això, en un moment on el planeta i la nostra pròpia vida està en disputa, qualsevol mesura que prenguem el jovent treballador per construir un futur digne serà legítima. Aquest 1r de maig, i tot l’any, necessitem sortir als carrers i organitzar-nos arreu del territori, perquè només així podrem decidir sobre les nostres vides i guanyar un futur digne en uns Països Catalans socialistes i feministes!
Si venen temps de crisi, ara més que mai, fem que siguin temps de revolta!