El sistema capitalista ens demostra contínuament que la irracionalitat que el guia és insostenible. Darrerament aquesta constatació s’ha fet més evident: resulta impossible crèixer indefinidament en un món on els recursos naturals i humans són finits. Als Països Catalans, així com molts d’altres indrets del món, les conseqüències climàtiques de l’escalfament global s’agreugen en períodes en què la sequera o l’augment de temperatures són més evidents. Tot i així, tant els principals mitjans de comunicació com els portaestendards i representants de les polítiques dominants, es neguen a actuar en conseqüència.
Ans al contrari, la direcció de les polítiques governamentals i avalada per les elits econòmiques consisteix en responsabilitzar el conjunt de la societat de la problemàtica. Dit d’una altra manera, i prenent l’escassedat d’aigua com a exemple, tothom ha de respondre per igual davant d’aquesta situació, ja es tracti dels milionaris beneficis de grans empreses o de satisfer les necessitats de les treballadores que es veuen obligades a treballar-hi. En aquest sentit, resulta molt il·lustratiu el posicionament del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) quan d’una banda atribueix a la manca de pluges la situació actual, mentre apel·la al “civisme” de la ciutadania a l’hora de fer un “ús responsable” dels recursos. Paral·lelament, la temporada estival transcorrerà amb el màxim de normalitat, evitant possibles restriccions per al malbaratament de l’aigua, que es posarà al servei de la temporada turística. La tríada conformada per la directora general de Turisme, el responsable de l’ACA i els polítics professionals a càrrec del Govern, només confirma l’aliança entre institucions i interessos empresarials, a despit de les condicions de vida de les classes populars.
En aquest context de crisi ecològica una minoria no pot continuar vivint amb tots els luxes mentre la majoria en paguem les conseqüències. Tot i que les breus pluges de les últimes setmanes puguin haver generat una falsa sensació d’estabilitat, la realitat és que les reserves hídriques no s’han recuperat i la situació continua sent alarmant. Per això, és de mínims poder denunciar les quantitats ingents d’aigua, i d’altres recursos, que utilitzen camps de golf, piscines privades i altres instal·lacions recreatives al servei d’un model territorial que fa passar per davant les comoditats de turistes i rics. En un moment on la vida al planeta està en disputa necessitem distribuir i planificar tots els recursos en funció de les necessitats de la terra i de la classe treballadora!