La lluita del nostre poble contra la dominació dels Estats espanyol i francès no s’explica només des de la defensa de la llengua o de la cultura davant els intents d’esborrar-les. Si avui la nostra lluita continua viva és perquè, lluny de conformar-nos a preservar el llegat d’aquelles que ens han precedit o en fer front als atacs que rebem, tenim la capacitat d’imaginar-nos un futur com a poble.
Tenim clar qui és el nostre enemic, aquells que volen aniquilar el poble català, els que també ens sotmeten com a classe, enriquint-se a costa nostra i negant-nos la possibilitat de decidir com volem viure. Aquests anhels de llibertat que es neguen a sotmetre’s a tota opressió són els que ens han fet trinxera en cada batalla: al 36 contra el feixisme, als anys 90 contra l’extrema dreta que apallissava i assassinava independentistes, i ara contra l’espanyolisme que torna a agafar força i campa desacomplexadament pels nostres carrers.
Els últims mesos han vingut marcats pel seguiment de les eleccions municipals, autonòmiques al País Valencià i a les Illes, i generals a tot l’Estat espanyol. Els resultats d’aquestes han alimentat a una extrema dreta que, no només ha guanyat més espai institucional, sinó que ha crescut als carrers. Amb discursos populistes i grans promeses aconsegueixen seduir a joves que, com totes nosaltres, vivim una manca d’expectatives de futur. L’extrema dreta s’aprofita d’aquesta incertesa i inseguretat per transformar-la en odi cap a qualsevol que qüestioni el seu projecte espanyolista. Diuen que nosaltres som l’enemic: les dones, les migrades, les comunistes i independentistes… I que tota violència cap a nosaltres és justificada. Es presenten a si mateixos com un projecte alternatiu, però, darrere la màscara, són només un altre instrument reaccionari per disciplinar-nos i reforçar el projecte: retorn a la família tradicional, exaltació de la nació espanyola a costa d’eliminar qualsevol dissidència o pensament crític, obediència cap al sistema capitalista patriarcal…
Les joves d’Arran tenim clar, però, que no n’hi ha prou amb denunciar l’extrema dreta per frenar el seu avenç. Hem d’estar disposades a utilitzar totes aquelles eines que considerem necessàries per combatre’ls als carrers, a les institucions i on faci falta. Davant de cada atac fem trinxera arreu dels Països Catalans i ens solidaritzem amb totes les companyes encausades per plantar cara al feixisme: els 9 de Pego, Subversives Castelló, la Pública contra el Feixisme… Perquè ni la seva repressió ni les seves amenaces puguin frenar-nos.
El nostre projecte és clar: volem uns Països Catalans socialistes i feministes. Aquesta és l’única via per a l’alliberament del nostre poble. Perquè puguem construir un futur lliure en una terra lliure on el feixisme no pugui arrelar mai més.
Aquest 11 de setembre fem que els carrers s’omplin amb els nostres càntics: Guanyem la història, fem fora el feixisme!