Enguany commemorem els 31 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, militant de Maulets, antifeixista i independentista, assassinat a mans del feixisme l’11 d’abril de 1993 al poble de Montanejos.
Són 31 anys d’impunitat del feixisme al País Valencià i dels Països Catalans: l’Estat Espanyol, de la mà dels mitjans de comunicació i el poder judicial, va tractar el cas de Guillem, així com altres agressions feixistes, com un “enfrontament entre bandes rivals”, despolititzant intencionadament el crim en el que varen ser els anys més durs de la Batalla de València i de la lluita antifeixista arreu del nostre territori. Aquesta lluita no ha acabat: de fet, és més vigent que mai. Així ho demostren les agressions que van patir alguns participants a la Magdalena Combativa que organitzava La Cosa Nostra el passat 3 de març a Castelló que van portar a un militant antifeixista a estar en estat crític a l’hospital. De nou, condemnar els fets i els seus responsables i evidenciar que només a partir de l’organització i l’autodefensa podrem vèncer l’enemic.
Enguany també reivindiquem els 31 anys de lluita per la memòria de Guillem, malgrat els intents d’esborrar el seu llegat per part del govern autonòmic. Totes les militants d’Arran ens sentim hereves de la seua lluita i del combat Maulet per uns Països Catalans lliures de qualsevol forma d’opressió i explotació. I és per això que, malgrat l’intentin esborrar i fer que l’oblidem, canviant els noms dels carrers que porten el seu nom i eliminant els premis que mantenen viva la seva memòria i dignitat, mentre quedi un de nosaltres Guillem seguirà viu en els nostres cors i en les nostres mans.
Per a nosaltres, parlar del Guillem també vol dir parlar de nosaltres mateixos, d’una manera d’entendre la vida: de l’organització juvenil, de la consciència de classe, de Països Catalans, d’antifeixisme, d’antiracisme. Recuperar la seua memòria i la de totes les caigudes en defensa de la llibertat del nostre poble treballador català és molt més que un gest de dignitat, significa avançar en la construcció de la nostra pròpia història, la d’un poble que es nega a desaparèixer ni a agenollar-se, la d’un país que vol ser no només per resistir, sinó com a garant de la llibertat de les persones que l’habiten i com a bastió de l’antifeixisme. Que vol ser la punta de llança pels altres pobles del món en la seva emancipació nacional, de classe i de gènere.
Pel Guillem i per tots els caiguts. Per acabar amb el feixisme, el capitalisme i l’espanyolisme. Per una memòria viva i combativa
Guillem Agulló: ni s’oblida, ni s’esborra!