No s’és res si no s’és poble, va dir el poeta de Burjassot que va näixer ara fa 100 anys, Vicent Andrés Estellés. No s’és res si no s’és poble i nosaltres ho som: som la classe treballadora dels Països Catalans que assumim la veu del nostre poble.
Assumim defensar la llengua i els drets dels catalanoparlants perquè exigim poder expressar-nos a tot arreu en valencià i no ser discriminats per raó de llengua a casa nostra. Perquè repetirem tant com siga necessari que el nostre valencià, el català de tots, és la llengua propia dels Països Catalans, de la classe treballadora que porta més de 300 anys patint intents d’aniquilació lingüística i nacional.
És per això que aquest perpetua. Assumim respondre a tots els intents d’aniquilació que estem vivint per part de l’autonomisme i el seu paper com a garant per a la sostenibilitat del projecte espanyol: monolingüe, conservador i masclista. Hui, que les institucions retrocedeixen en drets socials, assumim evidenciar la necessitat d’un procés de transformació social, nacional i de gènere.
Perquè veiem que el feixisme avança en la societat capitalista alhora que empitjoren les nostres condicions materials de vida i perdem drets laborals. I sabem que això passa perquè el sistema capitalista només busca el mäxim benefici per a qui explota. Aixi, doncs, la nostra resposta, en un moment d’ofensiva reaccionaria com el que vivim, ha de ser l’organització a cada comarca, a cada barri, a cada lloc de treball. Ens cal organitzar-nos i mobilitzar-nos contra els constants atacs que orquestrats contra la Ilengua, la cultura, les sexualitats dissidents i, en definitiva, contra la nostra classe. Uns atacs que venen de lluny i que ara tornen a trobar empar en el govern de la Generalitat Valenciana.
L’arribada del feixisme a les institucions es materialitza en una ofensiva antivalenciana centrada en la defensa de la unitat d’Espanya. La precaria situació en què el govern del Botànic deixà moltes polítiques, com la lingüística, han deixat un terreny fàcil perquè el nou govern engegue de nou una campanya de retrocés i atacs amb la intenció de resuscitar la batalla de València. Tot amb l’objectiu d’arrasar qualsevol signe de catalanitat en la identitat i la cultura valencianes i amb una clara intenció d’oficialitzar la normativa secessionista i reduir a la mínima expressió folklòrica la valencianitat per a subordinar-la a l’espanyolitat que promouen.
Ho hem vist amb discursos com el de la trampa de la Iliure elecció educativa, la supressio de subscripcions a revistes en català, les cancel·lacions d’actuacions ja programades, els canvis de nom d’equipaments municipals pel simple fet de portar un nom vinculat a la música en valencià, la retirada del premi i el passeig Guillem Agulló o la tramitació d’una ILP per prohibir l’ús de la denominació País Valencia. Hem vist també l’ofensiva reaccionària en la reactivació de l’especulació immobiliària i en la destrucció del territori en l’activació dels PAI que afecten tant l’interior com la costa del país, com és el cas de Benimaclet, Liber, Cullera o Torrevella.
Però els atacs no acaben ací. Juntament amb l’ofensiva antivalenciana es desplega tota una ofensiva antifeminista que qüestiona drets bàsics de les dones com l’oficina antiavortament de l’Ajuntament d’Alacant, la PNL que vol arraconar i eliminar Ilibres sobre diversitat sexual i de gènere o el constant qüestionament de la violència masclista.
I és que quan el govern apunta, el feixisme de carrer dispara com hem vist en les agressions que han patit les companyes de La Cosa Nostra a Castelló. Unes agressions gens casuals que coincideixen amb el judici contra els feixistes que agrediren la manifestació del 90 del 2017.
Nosaltres ho tenim clar, davant d’un espanyolisme desbocat i disposat a reduir drets socials i nacionals, el projecte independentista, socialista i feminista és la via per a garantir la supervivència i la dignitat com a poble. Hem d’aturar l’antivalencialisme que practiquen perquè ens condueix a la desaparició nacional i a la destrucció del territori i dels drets de les dones i de les identitats dissidents.
Per això, reivindiquem la Ilengua com element central del projecte polític de construcció dels Països Catalans. Defensem el territori com a pilar basic per la construcció d’un nou model de país que no es base en l’explotació de la terra i de les persones. I treballem per la superació del sistema capitalista a través d’un procés d’alliberament nacional.
Enguany, com cada any, aquest 25 d’abril eixirem una vegada més a guanyar els carrers per a construir un projecte de País Valencià i de Països Catalans Iliures, socialistes i feministes.
Perquè assumir la veu d’un poble és defensar-lo!
Manifest de l’Esquerra Independentista