Crisi econòmica, crisi de l’habitatge, crisi climàtica. Tota la vida en crisi. El jovent treballador dels Països Catalans ens hem acostumat a créixer amb unes perspectives de futur cada vegada pitjors, o fins i tot, inexistents. Som la generació en crisi perpètua que ha crescut vivint atacs constants a la nostra classe. Abusos laborals en feines precàries al servei del model turístic que ens ofega, manca d’accés a un habitatge cada vegada més car, inflació en el preu de la llum, l’aigua i el menjar mentre els sous segueixen sent una misèria, agressions racistes per part de la policia i el feixisme, atacs a la llengua, agressions masclistes i lgtbifòbiques legitimades per l’antifeminisme… Vivim en un context de violència constant, i l’única recepta que els sistema ens ofereix és autoexplotar-nos fins al límit. Treballar cada vegada més per cada vegada menys, callar i obeir.
Nosaltres diem que no. Aquest 1r de maig, marcat per una crisi eco-social sense precedents que fa perillar el futur del nostre planeta, ens tornem a mobilitzar. Sortim al carrer, no per demanar receptes màgiques al capitalisme, sinó per superar-lo. Perquè sabem que hi ha una manera de viure millor, contra tot el que proposen aquells qui ens exploten i a sobre ens estan portant cap a un infern on, si tot segueix així, les condicions de vida seran paupèrrimes. Aire, aigua i sòl contaminats, onades de calor, fenòmens meteorològics desbocats, sequera, incendis… Tot això ja ho estem vivint, i els ecocides responsables són els mateixos que ens exploten i ens expulsen de casa. En paraules de Marx, “El capitalisme tendeix a destruir les seves dues fonts de riquesa, la natura i l’ésser humà”. No ens cansarem de repetir-ho, els capitalistes contaminen tant com el 66% més pobre de la població. Però al final, som nosaltres qui acabem treballant a 40 graus a l’ombra.
Davant de tot això, és urgent frenar la barbàrie capitalista. El dia de la nostra classe, sortim al carrer a reconèixer-nos com a classe. A organitzar-nos per passar a l’ofensiva perquè la nostra generació sigui l’última en viure les condicions de vida que ens imposen. Per construir el socialisme. Perquè només hi ha futur si el construïm nosaltres!