En temps de crisi, la resposta del poble sovint contrasta amb la paràlisi o insuficiència dels governs. Això ha quedat demostrat una vegada més amb la resposta espontània i solidària del poble valencià o amb les brigades estudiantils impulsades pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Arran. Aquesta proposta va sorgir com a resposta a la inacció de les institucions davant les conseqüències de la DANA i amb el ferm convenciment que, en última instància, “sols el poble salva el poble”.
Les brigades, coordinades amb la Xarxa de Suport Mutu de la DANA, van ser una eina clau per canalitzar l’energia i la capacitat del jovent. Amb una setmana sense classes, el SEPC i Arran vam fer una crida a totes les estudiants a sumar-se al moviment, posant per davant el deure de servir al poble enfront d’un govern autonòmic, liderat per Mazón, i un govern estatal, encapçalat per Pedro Sánchez, que van demostrar ser incapaços d’estar a l’altura de la situació.
Un element essencial que explica l’efectivitat de les brigades és l’existència prèvia d’una organització de base consolidada. En aquelles zones on ja s’havien establert xarxes de suport mutu, col·lectius de lluita i espais d’autoorganització, la resposta va ser més ràpida, coordinada i eficient. Aquestes estructures de base van actuar com a fonament per articular les accions, evidenciant que construir col·lectivitat en temps de calma és imprescindible per respondre en temps de crisi. Exemples són el CSB Terra, el COIP o Parke Alkosa.
Les tasques de les brigades van ser molt diverses: neteja de carrers i habitatges afectats, distribució d’aliments i materials de primera necessitat, suport emocional a les persones damnificades i altres activitats indispensables per tornar la normalitat a les zones afectades. Tot això es va dur a terme seguint una organització horitzontal, amb el màxim respecte a les necessitats locals i en estreta coordinació amb els col·lectius de base.
A més d’aportar solucions immediates, aquestes accions solidàries prefiguren la societat futura que anhelem: una societat basada en la solidaritat, la col·lectivitat i l’autoorganització. En aquestes brigades es materialitza la idea que no necessitem esperar que el sistema canvie per començar a construir alternatives reals i tangibles. A través d’aquests espais, no només responem al present sinó que assagem les estructures que volem veure en un futur.
Aquestes brigades no només han servit per a donar resposta a una situació crítica, sinó que han evidenciat un missatge fonamental: les joves i estudiants tenim un paper determinant en moments de crisi. Quan les institucions fallen o arriben tard, és el poble, i en aquest cas el jovent organitzat, qui pren la iniciativa per cobrir les necessitats.
A més, aquestes accions solidàries no són només una resposta momentània. Representen una forma d’aprenentatge col·lectiu que posa les bases per a futures mobilitzacions. Les participants de les brigades han sortit d’aquesta experiència amb una consciència més clara de la importància de l’organització i amb un compromís més ferm per continuar construint xarxes de suport mutu que vagen més enllà d’aquesta crisi específica.
Com hem escoltat aquestes setmanes: “Sols el poble salva el poble”, i aquestes brigades són una prova clara d’això. En moments de crisi, no només som testimonis del que passa; som part activa de la solució. El futur és nostre i implica continuar construint alternatives des de baix, amb solidaritat, força i compromís.