1 de maig, Dia de la classe treballadora: Ja no ens queda una altra que anar a per ells!

Publicat el

Crisi econòmica, crisi de l’habitatge, crisi climàtica. Tota la vida en crisi. El jovent treballador dels Països Catalans ens hem acostumat a créixer amb unes perspectives de futur cada vegada pitjors, o fins i tot, inexistents. Som la generació en crisi perpètua que ha crescut vivint atacs constants a la nostra classe. Abusos laborals en feines precàries al servei del model turístic que ens ofega, manca d’accés a un habitatge cada vegada més car, inflació en el preu de la llum, l’aigua i el menjar mentre els sous segueixen sent una misèria, agressions racistes per part de la policia i el feixisme, atacs a la llengua, agressions masclistes i lgtbifòbiques legitimades per l’antifeminisme… Vivim en un context de violència constant, i l’única recepta que els sistema ens ofereix és autoexplotar-nos fins al límit. Treballar cada vegada més per cada vegada menys, callar i obeir. 

Nosaltres diem que no. Aquest 1r de maig, marcat per una crisi eco-social sense precedents que fa perillar el futur del nostre planeta, ens tornem a mobilitzar. Sortim al carrer, no per demanar receptes màgiques al capitalisme, sinó per superar-lo. Perquè sabem que hi ha una manera de viure millor, contra tot el que proposen aquells qui ens exploten i a sobre ens estan portant cap a un infern on, si tot segueix així, les condicions de vida seran paupèrrimes. Aire, aigua i sòl contaminats, onades de calor, fenòmens meteorològics desbocats, sequera, incendis… Tot això ja ho estem vivint, i els ecocides responsables són els mateixos que ens exploten i ens expulsen de casa. En paraules de Marx, “El capitalisme tendeix a destruir les seves dues fonts de riquesa, la natura i l’ésser humà”. No ens cansarem de repetir-ho, els capitalistes contaminen tant com el 66% més pobre de la població. Però al final, som nosaltres qui acabem treballant a 40 graus a l’ombra.

Davant de tot això, és urgent frenar la barbàrie capitalista. El dia de la nostra classe, sortim al carrer a reconèixer-nos com a classe. A organitzar-nos per passar a l’ofensiva perquè la nostra generació sigui l’última en viure les condicions de vida que ens imposen. Per construir el socialisme. Perquè només hi ha futur si el construïm nosaltres!


Comments are closed.