No s’és res si no s’és poble, va dir el poeta de Burjassot que va näixer ara fa 100 anys, Vicent Andrés Estellés. No s’és res si no s’és poble i nosaltres ho som: som la classe treballadora dels Països Catalans que assumim la veu del nostre poble. Assumim defensar la llengua i els drets dels catalanoparlants perquè exigim poder expressar-nos a tot arreu en valencià i no ser discriminats per raó de llengua a casa nostra. Perquè repetirem tant com siga necessari que el nostre valencià, el català de tots, és la llengua propia dels Països Catalans, de la classe treballadora que porta més de 300 anys patint intents d’aniquilació lingüística i nacional. És per això que aquest perpetua. Assumim respondre a tots els intents d’aniquilació que estem vivint per part de l’autonomisme i el seu paper com a garant per a la sostenibilitat del projecte espanyol: monolingüe, conservador […]