A-
A+
En contraposició al 28 de febrer, diada institucional, on es recorda l’iniciï del procés autonòmic a Andalusia mitjançant un referèndum, l’esquerra independentista andalusa ha reivindicat històricament el 4 de desembre, data en què l’any 1977, milions d’andaluses van sortir al carrer exigint més sobirania per al seu poble. Aquell dia, a Màlaga, la policia espanyola va reprimir la protesta, i va assassinar a Manuel José García Caparrós mentre intentava hissar una bandera andalusa a l’Ajuntament.
A dia d’avui, l’Estat espanyol continua assetjant el poble andalús espanyolitzant i ridiculitzant la seva cultura, fent-ne una caricatura. El sistema capitalista esdevé una creu per la classe treballadora andalusa, i en especial pel seu jovent, que es veu expulsat de la seva terra per tal de poder construir el seu futur i forçat a migrar.
El PSOE continua governant la Junta segueix sent còmplice de l’espoli d’una oligarquia depredadora, continua evidenciant el fracàs de la socialdemocràcia i persisteix en la defensa del règim caduc del 78. Els terratinents continuen acumulant la propietat de les terres i els seus privilegis, uns drets il·legítims ara també defensats des de la UE amb la imposició antidemocràtica del TTIP, davant el qual la lluita internacionalista de les joves esdevé una eina imprescindible.
Per altra banda, els feminicidis, 18 durant l’any 2016, són el rastre de sang que el patriarcat deixa a Andalusia, unes xifres que el govern ignora deliberadament.
Aquestes condicions responen a una lògica de divisió del treball i la producció a l’Estat espanyol, adjudicant a Andalusia un paper de recol·lector de matèries primeres, generant així una economia d’extracció. Aquest paper gairebé colonial que s’ha imposat políticament a Andalusia l’ha portat a una situació de desindustrialització i dependència extremes, relegant la seva economia a un model d’agricultura d’exportació i a patir un model turístic que perpetua a milers d’andalusos com a temporers.
A banda, la manca de sobirania d’Andalusia també es tradueix en la militarització del seu territori per part dels exèrcits espanyol i estatunidenc amb les bases nord-americanes de Rota i Morón, i unes fronteres transformades en murs electrificats. Es situa així a Andalusia al servei dels interessos estratègics de les potències imperialistes i les grans corporacions.
Des de l’organització juvenil de l’esquerra independentista catalana, Arran, enviem una salutació internacionalista al Poble Treballador Andalús, i en especial a les joves organitzades en Jaleo!!! la nostra organització juvenil de referència.
Per la independència, el socialisme i el feminisme, el jovent dels pobles sota dominació espanyola continuem la lluita.
¡Viva Andalucía libre, socialista y feminista!
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 4 de desembre de 2016
