A-
A+
Un cop més ens trobem el 8 de març dones, lesbianes i trans havent de reivindicar que volem vides que valguin la pena viure. Un any més, hem de fer explícita la doble explotació a què ens sotmet el patriarcat i el capitalisme. Però ja n’estem fartes i no pensem quedar-nos de braços creuats.
Com a part de la classe treballadora, patim un sistema capitalista que ens utilitza de mà d’obra de les classes benestants quan sortim de casa per anar a treballar a feines temporals, mal remunerades, sense cobertura social, en les quals se’ns exigeix la màxima flexibilitat… és a dir, amb totes les condicions de precarietat extrema amb la qual ens exploten. Però, a sobre, com a dones, lesbianes i trans, ens trobem que ens paguen menys per la mateixa feina que a un home, que ens cosifiquen, ens infantilitzen, ens agredeixen sexualment, hem de fer molts més mèrits que un home per accedir a llocs de responsabilitat…
I, a més a més, quan sortim dels llocs de treball remunerats, hem de carregar amb la doble jornada que suposa haver de fer-nos càrrec de totes les tasques reproductives i de cures associades al gènere que ens imposen des de petites, a través la divisió sexual del treball. Una feina invisible que ni es remunera (i per tant per la qual no es cotitza ni es té cap mena de prestació social) ni es valora socialment, tampoc quan es fa de manera professional, però que li és imprescindible al capitalisme per sostenir-se.
En contextos com l’actual, aquesta doble explotació s’intensifica: hem de suportar més precarietat i més violències masclistes encara, justificades sota el pretext de la crisi. Haver de realitzar pràctiques no remunerades, per exemple, amb l’excusa d’haver de guanyar experiència. Haver d’acceptar feines en què se’ns sexualitzi per poder tenir uns mínims ingressos, ja que ens inculquen que tenir una feina és una gran sort, independentment de les condicions d’aquesta. Haver d’assumir totes les tasques que els serveis socials com la sanitat o les lleis de dependència han deixat de cobrir des de les retallades i les privatitzacions. O haver de deixar la feina remunerada i dependre econòmicament de la unitat familiar.
I no oblidem que patim diàriament tot tipus de violències com aquestes i que, per si no fos suficientment macabre que ens imposin unes condicions de vida que ens maten a poc a poc, cada any hem de veure xifres desorbitants de feminicidis. Per mitjà de l’educació patriarcal i la coerció que exerceix la violència masclista ens volen submises, callades, servils, abnegades, conformistes, disposades al plaer dels altres… Però ens volem lliures, no volem suportar ni un minut més aquestes condicions d’explotació per part del patriarcat i el capitalisme, ni volem haver de sentir que un home ha assassinat una altra dona.
És per això que ens hem d’organitzar, ja que les reformes de les institucions són paper mullat si les nostres condicions materials de vida no canvien, si la consciència de la societat mateixa no canvia. Cal que com a dones, lesbianes i trans ens trobem, ens organitzem i fem de la sororitat la millor arma per trencar amb la doble explotació. No podem esperar que unes institucions fetes per homes burgesos acabin amb l’opressió patriarcal capitalista, sinó que nosaltres mateixes, juntes, des de la lluita al carrer, l’autodefensa, i la construcció d’espais feministes construïm també uns Països Catalans socialistes i feministes.
Hem de trencar amb els canvis superflus i anar a l’arrel, a trencar amb un sistema de producció que s’aprofita del nostre treball tant productiu com reproductiu, a trencar amb totes les violències masclistes que pretenen el control sobre els nostres cossos, les nostres sexualitats, la nostra autoestima… la nostra vida per complet. Perquè és una qüestió d’urgència, i no ens conformarem amb petits canvis quan ens estan robant el dret a viure. Perquè si ens organitzem serem cada cop més, i cada cop més fortes, i podrem construir una societat feminista lliure d’explotacions de cap mena. Perquè si ens exploten doblement, serem doblement revolucionàries!
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, febrer de 2017.
