A-
A+
Un dia com hui, 3 de març, fa un any, va ser assassinada a La Esperanza, Hondures, l’activista ecologista Berta Cáceres, líder de la comunitat indígena lenca. Berta representava una d’aquelles persones compromeses amb els drets humans, la lluita pel medi ambient i la defensa del territori.
Berta va organitzar al poble lenca, la major ètnia indígena de Hondures en la lluita front al projecte de la hidroelèctrica Agua Zarca , un projecte el qual constava en la construcció de quatre represes hidroelèctriques al riu Gualcarque, on hi havia implicat una aliança comercial constituïda per les companyies xineses Sinohydro, la Corporació Financera Internacional del Banc Mundial y la companyia hondurenya Desarrollos Energéticos S.A.
Des del cop d’estat de 2009, es van iniciar a Hondures una gran quantitat de mega-projectes molt destructius per al territori i amb grans impactes ambientals, que al mateix temps implicaven el desplaçament de les comunitats indígenes.
El projecte de Agua Zarca es va realitzar amb la consegüent violació de la legalitat internacional, ja que el conjunt d’empreses, no van consultar a la comunitat local el desenvolupament del projecte, la qual considerava que la presa afectaria al seu accés a l’aigua, aliments i materials de medicina, deixant les matèries primeres necessàries per a la vida molt lluny de la població indígena dels lenca.
Davant la forta pressió, lluita i resistència que oferia el poble lenca, liderat per Berta Cáceres, front a la construcció d’aquesta represa, Berta fou assassinada entre estranyes circumstàncies, però el que tot el poble lenca sap, es que el seu assassinat amaga darrere seu qüestions purament polítiques.
Als Països Catalans, com en els altres pobles oprimits de l’Estat Espanyol, ens trobem en una situació bastant similar, on les grans empreses hidroelèctriques, des de temps del franquisme, han portat a termes projectes molt semblants al que s’estan ocasionant a Hondures i a tants altres països de Llatinoamèrica. El desenvolupament d’aquest projectes han suposat la destrucció de petits pobles i l’expulsió de la seua gent a canvi de compensacions de misèria amb l’únic finalitat de satisfer els interessos econòmics de les grans empreses energètiques recolzades per l’administració pública i les grans entitats financeres, sense tindre en compte en cap moment les consideracions ambientals i socials dels pobles.
Es per això, que des d’Arran, volem mostrar el nostre suport a la lluita indígena, que per a nosaltres, suposa una de les màximes representacions a nivell mundial de lluita en defensa del territori, el medi ambient i front als interessos econòmics de les grans multinacionals.
No es farà justícia fins que no caiguen els monopolis que controlen els nostres recursos bàsics per a la vida, com l’aigua, l’energia elèctrica…. I per això, des d’Arran apostem per trencar amb aquestes concessions privades i arribar a una gestió pública i adequada de tots els nostres recursos, que miren pel bé de la societat i el medi ambient, i no per les empreses privades que sols serveixen com a portes giratòries de les elits polítiques.
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista.
Països Catalans, 3 de març de 2017.
