A-
A+
Vivim uns temps en què sembla que la repressió té més visibilitat que mai: l’Estat espanyol ha perdut la careta amb què des de fa desenes d’anys reprimeix totes aquelles persones i organitzacions que decidim plantar cara, lluitar i transformar la societat que ens condemna a la misèria.
No obstant això, la repressió no és nova, sinó tot el contrari. La repressió la conformen una sèrie de mecanismes que permeten fer perdurar en el temps quelcom que sense violència no se sostindria: el domini d’una minoria i els seus interessos sobre una enorme majoria.
Afortunadament, sabem de sobres com opera la repressió i estem convençudes que si aturem la lluita o renunciem als nostres objectius estratègics, l’enemic es fa més fort i ens esclafa amb més potencia. És per això que només ens queda un camí: perseverar i no retrocedir ni un mil·límetre.
Sabem de què parlem: avui dia, una cinquantena de joves militants d’Arran estem encausades en més d’una desena de casos repressius diferents. La (in)justícia espanyola ens reclama desenes de milers d’euros per ofegar-nos econòmicament amb multes i penes multa, desenes de militants hem patit lesions i ferides per cops dels cossos policials i fins i tot, 6 de nosaltres ens enfrontem a 6 anys de presó per una acusació particular exercida pel Partido Popular.
Patim processos judicials per sortir un 1 de maig a defensar-nos com a classe treballadora de l’explotació del capitalisme i el patriarcat, per dir prou a l’explotació turística arreu dels Països Catalans, que ens expulsa dels nostres barris i ens trinxa el territori, per defensar l’educació pública i de qualitat, per protestar contra els responsables de les retallades i les polítiques antisocials, per injuriar un monarca criminal i per reivindicar el dret del poble català a l’autodeterminació. Per tot això, ens han identificat, multat, detingut i fins i tot, agredit físicament en dependències policials creient que ens espantarien prou perquè ens aturessin.
En definitiva, patim la repressió per estar construint els fonaments d’un nou món on puguem viure vides que valgui la pena viure.
I no; no ens aturarem. Al contrari. Repensem la nostra acció política, prioritzem les nostres apostes, apuntem més fi, i tot, per seguir plantant cara combativament. Sabem que la repressió pretén debilitar-nos, fins i tot, fer-nos desaparèixer i és per això que no podem fer altra cosa que prendre el ferm compromís de continuar la lluita, hereves de totes aquelles que ens van precedir en el combat i de totes aquelles que el seguiran.
***
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, juny de 2018
